ARTISTES O ATLETES?

Acabe de vore a la tele la final olímpica de bàsquet entre Afroamèrica (USA) i Eurospanya (Spain, UE) i, naturalment, he eixit de dubtes: artistes i atletes... Aquesta pregunta que -quan les coses van malament- quasi sempre ens fem els aficcionats al futbol, i als esports en general, és una fal·làcia perversa perquè l'artista, com l'esportista, no naix, es fa dia a dia a base d'esforços, entrenaments i sacrificis...

Sí, sí, ja sé que Juan Roman Riquelme, alias El Feliç i sempre situat a les antípodes dels atletes, ha guanyat una medalla d'or caminant... però al costat tenia, com a mínim, dos galgos (el Kun Agüero i Messi que, cadascú individualment, són la síntesi de l'artista i l'atleta) i un Gago (l'antítesi de Roman)... Així li les posaven a Felip II i a Riquelme que encara cobra nòmina grogueta, és a dir, de Roig.

Veient el bàsquet també m'he preguntat sí és el mateix el que se juga a Europa i a Amèrica, perquè el bàsquet americà és molt més físic malgrat l'abundància d'artistes i, potser, més fàcil d'arbitrar (sense passos, personals...), o no... El mateix passa amb el futbol: és juga el mateix a Europa (Champions, UEFA, Eurocopa, les millors lligues del món, etc.) que a Sudamèrica (perquè al nord, llevat d'Altidore, no existeix el futbol)?

De segur que Don Manuel Pellegrini i Ripamonti us diria, ràpidament, que sí, encara que el seu paisà i deixeble, un tal Mati-gol?, Mati-passe?, Mati-prou?, Mati-què?... no sap / no contesta... Sense anar més lluny, un tal Palermo -sí, aquell que ens va posar en el mapa-, despres de fracassar estrepitosament en Vila-real, Sevilla i Sant Sebastià... torna a ser l'estrella del Boca... Que m'ho expliquen: o juguen caminant o juguen a una altra cosa?

El que, a dia d'avui, encara no sap a què juga és el Vila-real Club de Futbol, Subcampió de Lliga i, per això mateix, classificat directament per jugar la Champions League. L'evident falta de forma física de la majoria dels jugadors, a una setmana vista de començar la LLiga, és escandalosa, sobretot la d'aquells que van estar els pilars bàsics de la defensa (Gonzalo o Godín sense anar més lluny) durant la temporada anterior i que han estat molt fluixos tota la pretemporada... Oh témpora, oh mores!...

No deixar escapar jugadors com ara Marcos Senna o els altres dos internacionals (Capdevila i Cazorla) és fonamental per recuperar el nivell, així com la participació d'Eguren al mig del camp i, de segur, de Josico que serà el seu substitut natural per afrontar tantes competicions... A Edmilson i Ibagaza encara se'ls espera, al mateix temps que desespera Llorente mentre no li arriben balons...

Sense velocitat, l'artista pot acabar avorrint l'espectador. Només quan l'esport és una síntesi entre art i esforç físic, reapareix la química amb l'afició...

ADÉU ROMAN RIQUELME, ADÉU

Gica Craioveanu, Anderson i Roman Riquelme són, al meu parer, els cracks que han marcat les diferències i els salts de qualitat futbolística de l'equip de Vila-real. Palermo és un cas a banda, però tots li reconeixem els mèrits per haver situat Vila-real (la ciutat d'un equip amb nom en castellà, Villarreal) dins del GPS mundial.

El cas de Roman, però, és i serà per molt temps el més polèmic: va entrar per la porta gran de Vila-real, procedent del Barça, i se'n va per la porta falsa.

Dins del camp era un geni, un jugador de dibuixos animats segons Valdano... de dibuixos animats quan tenia la possessió del baló -afegiríem molts aficcionats grocs. El Vila-real amb ell, però amb 10 més sobre el camp -no cal oblidar-ho-, va arribar a Semifinals de la Champions i va aconseguir el tercer lloc de la Lliga de les Estreles sent superat, només, pels totpoderosos Madrid i Barça.

Riquelme és un mag del baló però, al jugar de mitjapunta o centrecampista, n'hi ha de molt millors que ell a nivell mundial, ja que quan la possessió del baló és del contrari quasi sempre se'n fa el desentés i, tal vegada per això, no ha triomfat a Europa. De tota manera, ha estat un luxe per a l'equip de futbol de la ciutat de Vila-real fins que, com a mariner del Mar del Plata, va voler ser patró on sempre n'hi ha hagut només un...

Ara, diuen, se'n va o ja se n'ha anat, com se'n van anar altres que també ens han ajudat a créixer. Molts aficionats pensem que sense el concurs de Reina, de Sorín, Gonzalo Rodríguez (que esperem torne per Nadal, com el bon torró) i de molts altres, a més de Riquelme, no hauríem arribat on hem arribat fins ara.

A l'equip de futbol de Vila-real sempre n'hi ha hagut misteris. Potser, com en el cas de Sorín (amb un rendiment extraordinari), mai sabrem del tot que ha passat amb Riquelme... Però mentre el club continue creixent, es poden permetre el luxe de no explicar-nos res als seguidors i abonats perquè tampoc cap aficionat ens atrevirem a preguntar.

Des del segons ascens a primera no s'ha parat de batre récords: Copa Intertoto, Semifinals d'UEFA, tercer lloc a la Lliga, Baló d'Or per a Forlán, Semifinals de Champions i... potser l'any passat no va estar un èxit superior a l'any anterior, però mai s'havia aconseguit entrar directament en UEFA. Ara mateix, el Villarreal Club de Fútbol (per a quan prendren exemple dels equips que juguen en camps municipals portant el nom oficial de la seua ciutat, per a quan Vila-real Futbol Club?), ja sense Topo Giggio, és segon en Lliga, continua viu en UEFA i pot fer història en la Copa del Rei.

Juan Román, que bueno que viniste i, como dije recién, me da bronca, però... quina llàstima però adéu, m'acomiade de vos i me'n vaig. Adeú Román Riquelme, adéu!

De tota manera, com també diuen que no podrà participar al Mundial de Clubs, mai direm blat fins tenir-lo al sac i ben lligat: toquem fusta!

RIQUELME

El retorn de Riquelme a la disciplina del Vila-real Club de Futbol (per manca d'ofertes d'altres clubs... perquè Juan Roman les rebutja... no sé, no sé...) està generant un gran debat entre els aficcionats groguets ja que, quasi tots, hi tenim el corassón partío.
Una cosa és el passat (Riquelme ha entrat en lletres d'or a la història del futbol de Vila-real) i una altra el present (Riquelme està porgant la seua rebeldia disciplinària contra el club que li paga... i punt).
Si Palermo (un dels paquets futbolístics més repaquets que han travessat l'Atlàntic per fer el ridícul esportiu a Europa), malgrat tot, va posar Vila-real en el Mapamundi geogràfic, no hi ha dubte que Riquelme ha posat Vila-real en el Mapamundi futbolístic. I és per això que Vila-real sempre n'estarà agraït tant a Palermo (futbolista vulgar) com a Riquelme (artista genial).
Però el futbol europeu és una lluita integral amb tres components essencials: art, lluita i velocitat. Tots els cracks mundials tenen (o tenien) un alt percentatge dels tres components...
Riquelme, en canvi, només aporta el 33,3 % d'art. Potser mai arribe a descobrir la lluita ni la velocitat, però va ser bonic mentre es va mantenir la màgia i l'empatia amb l'afició grogueta. Que li vaja bonito mentre no el trobem de rival.