dimarts, 12 de febrer del 2008

EL PEIX GRAN ES MENJA EL MENUT



La globalització és una selva. Ens ha aproximat i comprimit dins d'una aldea global on les distàncies geogràfiques han desaparegut, perquè ja no els importa l'espai, importa el temps: més ràpid, més aprop... Com tota moneda, falsa o no, la globalització presenta dues cares: la tecnològica, és a dir la bona, la d'aquesta modernitat que fruïm un 20 per 100 dels habitants del planeta i la creu, és a dir, la mala, on el peix gran es menja el menut al tercer món i al primer...

Els Estats Units, el Japó i la Unió Europea és l'espai comprimit on miccionen les feres del neoliberalisme, acabant amb el llaurador tradicional, els negocis familiars de ramaderia, el xicotet comerç, la multiculturalitat i el pluralisme polític, intel·lectual i religiós...

És per això que, aquest matí, no m'ha estranyat gens, ni miqueta, llegir al Levante (versus El Mercantil Valenciano) la denúncia de la Unió de Llauradors (versus Vicent Goterris) advertint que 274 explotacions ramaderes van tancar durant el 2007 a les comarques de Castelló...

Ni tampoc m'han sorprés les bromes del PP de Vila-real presentant-se, després del funeral, com a ressucitadors de la morta citricultura al mateix periòdic: Excusatio non petita, acusatio manifesta, malgrat viure a un País (Valencià, malgrat la diglòssia governamental sempre en favor del peix gran: EL CASTELLÀ) o zona geogràfica, amb partides judicials on el jutges solen fotre al camp... com diu un blogger d'El Mundo...

Per coronar-ho, el vila-realenc Ramón Tomàs (PP), diputat del ram a la Plaça de les Aules, ha fet un crit a la calma -i amb tota la raó del món- que recull El Mediterráneo tot afirmant que l'urbanisme no posa en perill l'agricultura a Vila-real... ara, ja no Ramón, perquè com la meua iaia -que en glòria del cel estiga- si no hagués mort, encara viuria, malgrat l'urbanisme depredador de cada dia, la contaminació industrial intuïda i mai publicada, les pràctiques mafioses d'alguns representants dels peixos grossos i d'altres pinsos compostos que se mengen des de les altures...

No siguem ingenus, per favor! En agricultura només té problemes el propietari modest tradicional perquè la campanya passada el peixos grossos van treure molts diners de la citricultura. El mateix passa amb la ramaderia. El mateix passa amb el comerç tradicional o xicotet comerç: tot són facilitats per als peixos grans (hipermercats i grans superficies, és a dir, aquells que poden fer "negocis" amb els peixos del poder: pregunteu a la Història per François Miterrand i l'afer Carrefour, per exemple)... el mateix passa amb les forces polítiques minoritàries, és a dir, les úniques que poden denunciar la Llei de la Selva als països desenvolupats... Algun dia desenvoluparem la terrible problemàtica del tercer món (o països no desenvolupats) i/o dels estats en vies de desenvolupament.

Siguem més seriosos. Prou de teatre i de circ i de subhastes dels diners públics i parlem clar. Si un llaurador de Vila-real, o valencià en general, pensa deixar de regar el tros (o xicoteta parcel·la tradicional de tota la vida) a quina oficina del municipi, de la Diputació, de la Generalitat (Valenciana, se suposa, malgrat la invasió de cuners i mesetaris centralistes tant al PP com al PSOE, per no parlar del Canal Nueve Televisió Valenciana a temps parcial, que ja se fa prou a Punt 2 encara que el veiem quatre) o del Govern de l'Estat (Ministeri d'Agricultura) pot adreçar-se perquè l'assessoren (gratuïtament) a l'hora de reconvertir l'hort de cítrics en camp solar (per generar energia fotovoltaica) o sembrar cereals destinats a l'elaboració de biodièsel?

Segona pregunta, i última, quina partida en milions d'euros té destinada cada institució pública per subvencionar el xicotet propietari agrícola o ramader per al 2008?

-Joi, joi, joi, que me voy (resposta de Rajoy).
-Cero patatero (resposta de Zapatero).
-Camps productifs n'hi ha muchs prochectats (resposta De Golf).
-Jo faig prou animant els llauradors i no ho dec de fer molt mal quan m'han votat tantes vegades (resposta tipus las lentejas, si las Tomas, Ramón, ya no las dejas)...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar que el peix gros sempre es menja al menut. Es menja les seves il·lusions, les perspectives de futur, el seu benestar, el seus esforços, part del seu jornal per a criar d'altres peixos mitjanets que poden esdevindre nous peixos grossos el dia de demà [tu saps si hi ha gent cobrant del xollo??], etc... Com diria una bona amiga teva: la mar se'ls trague a tots!!

TONI PITARCH ha dit...

Parlant de la mar, que fan els nostres polítics pel pescador tradicional de Borriana, Castelló o Vinaròs? Ah, sí, els beneficis (¿?) de la Copa Amèrica igual els han repartits entre els membres de la confraria de pescadors...

Anònim ha dit...

El Tord engabiat ( http://amapola-garrido.blogspot.com/ ) - 14/02/2008 - 07:43:00 h.
Això de les grans infraestructures, els edificis singulars, els transports a velocitat còsmica, les regates "plusquolimpiques" i les carreres del bou d´Osborne ho podem deixar per a les capitals, que acabaran per fer la "Ciudad de los Políticos". Per al meu poble nomès demane una miqueta més de sentit comú per als governants, especialment per al Dàtil, i molta més qualitat de vida per a tots, que anem camí de morir-nos abans de vore el poble net i arreglat.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes