MANTENIMENT

Centrals nucleares amb fuites no-perilloses per la salut humana (o incertesa nuclear com diu el setmanari El Temps), centrals tèrmiques que provoquen pluges d'oli, fallides mortals i inexplicables en avions de certes companyies, les apagades elèctriques típiques de l'estiu... a banda de la reconeguda crisi econòmica, global i conjuntural, aquest estiu s'han produït notícies per la pell de brau que evidencien cert deteriorament de la maquinària i, sobre tot, en l'apartat més urgent i necessari: l'energètic.

Totes les centrals espanyoles -tèrmiques o nuclears- construïdes als seixanta, és a dir, durant el franquisme, comencen a patir problemes de manteniment i no caldria oblidar Txernòbil, malgrat que la caiguda del Mur i del comunisme soviètic no tinguen res a veure amb la situació actual (on el demócrata rus, Putin, vol construir una mena de pau freda), ja que el major desastre nuclear a Europa va venir, precisament, per falta de manteniment.

Vivim a una societat hipòcrita, on es parla molt de desenvolupament sostenible, però sempre s'acaba usant i tirant. El manteniment, la rehabilitació i el reciclatge d'instal·lacions i/o edificis públics i privats és bastant lamentable. I ara, quan arriba setembre, les mirades van cap als col·legis i instituts on passaran moltes hores els nostres fills, els nostres alumnes i, per suposat, nosaltres el ensenyants...

A Vila-real, per sort, el manteniment és un vell costum que pren força els dies propers al divendres anterior al primer diumenge de setembre (quan comencen les festes dedicades a la Mare de Déu de Gràcia, segons mana la tradició) quan les nostres iaies deixaven les voreres pulcres i immaculades (les purissimeres) o més fresques i netes que una rosa acabada de collir (les rosarieres), mentre els pintors deixaven les façanes emblanquinades -sobretot les del carrer l'Ermita i tot el recorregut de la baixada de la Verge, una mena de processó de l'encontre entre vila-realencs després d'un parell de mesos de diàspora... Això, per desgràcia, també va acabant-se perquè les iaies dels nostres fills van retirant les graneres i els espolsadors casolans tal com van complint anys...

Però, a banda del manteniment privat de les cases -si és que hi ha cases d'algú com diu Sisa-, hi ha el manteniment públic que a Vila-real sol ser una mica especial durant les festes ja que, per desgràcia, durant la resta de l'any és una ciutat plena de brutícia.

Vila-real necessita més neteja i més manteniment (independentment de la titularitat -pública o privada-, l'Ajuntament de Vila-real porta massa anys mirant cap a un altre costat davant solars i edificis abandonats que fan més lletja la Vila)... L'exemple de la rehabilitació privada de l'Edifici dels Carlins o la pública del col·legi Cervantes (massa tard, però benvinguda siga)poden ser un camí a seguir. D'ací a unes setmanes començarà l'exposició Espais de Llum de la Llum de les Imatges, però, de moment, hi ha massa espais foscos plens d'escombreries... sense anar més lluny, una goteta entre un riu d'exemples, pels voltants de la basílica de Sant Pasqual ,entre Ràdio Vila-real i el Raval, hi ha un solar abandonat des de fa quasi una dècada...

El manteniment és la façana del trellat, l'enteniment, la salut i el pols dels pobles. La desídia és el primer símptoma de la mort civil... Vila-real s'examina cada setembre, però enguany encara més perquè, si faltava alguna cosa, el proper 16 de setembre comença la Lliga de Campions i el 30 hi haurà una invasió pacífica d'immigrants temporals escocesos, vinguts des de Glasgow per compartir 90 minuts de futbol i moltíssimes coses més amb nosaltres, els amics de Vila-real... De segur que els seguidors del Cèltic no vindran amb la carpeta d'examinadors, sinó amb la cervesa sota el braç i se sentiran, una vegada més, com a casa, però vivim a un món mediàtic on la imatge de neteja i manteniment és un valor afegit per cotitzar, alguna vegada -tampoc hem de perdre l'esperança!- en el mercat internacional de ciutats xicotetes amb cert encant...