dissabte, 23 de maig de 2009

HISENDA SOM ELS DE SEMPRE...



Ja m'agradaria, ja, que Hisenda fórem tots. Que la igualtat d'oportunitats deixara d'ésser una entelèquia dialèctica per esdevenir una praxis quotidiana de la democràcia o que, realment, tots rebérem el mateix tracte davant la Llei... Les Declaracions Universals de Drets, les Constitucions democràtiques, els Estatuts, parlen de totes aquests coses però, a l'hora de la veritat, continua havent-hi classes: la classe política, la classe empresarial, la classe iupi-pija que sol rebre els privilegis dels governants, etc.

A nivell local, el PP s'ha encabotat en demostrar l'impossible, és a dir, que enguany no pujaran els impostos a Vila-real quan, realment, el rebut de la contribució és com el cotó, és a dir, no enganya. El que sí s'ha rebaixat, al nostre poble, a velocitat de vertígen, és la qualitat de vida: en 10 anys hem passat de 42.000 habitants a 52.000 amb les mateixes infrastructures de tot tipus i, a més, 10 anys envellides. L'atur segueix afectant, a més dels sofrits treballadors contaminats de la grip del taulell i la citricultura, la paralització dels projectes anunciats fa més d'una dècada (carretera d'Onda, Centre de Salut del Pilar, pàrking de Pius XII... per no parlar del malbaratament dels diners públics en fum, perfum i places majors on practicar l'Skate, sobre uns alerons desertitzats de gespa o un terra blanquinós ennegrit per la brutícia i la mala qualitat de la pedra artificial).

A nivell més general, he llegit, aquesta setmana, un interessant article a La Vanguardia (com no?) que parla, precisament, de l'escassa diferència entre "dreta" (el PP!) i "esquerra" (PSOE?) a l'hora d'aplicar polítiques fiscals concretes (si us interessa podeu llegir a continuació).
..........................................................................................................
Un llop amb pell de bambi, Xavier Martínez

Qualsevol estudiant de primer curs d'economia sap que un dels instruments amb què compte qualsevol Govern per intentar influir en l'economia és la política fiscal. Així que no és d'estranyar que en època de crisi les autoritats intentin fer servir un dels pocs instruments que tenen per tal d'incidir en els pèssims resultats de les dades macroeconòmiques.

Cabria pensar que un govern d'esquerres fes política d'esquerres i que un de dretes fes una política de dretes. Però en aquest país, en matèria de política econòmica, sembla ser que si bé el govern de dretes fa política de dretes els governs d'esquerres també fan polítiques de dretes.

I, és que quan un veu les modificacions fiscals que s'estan duent a terme últimament, té la impressió d'estar governat per la Margaret Thacher. Anem a pams. Veiem les modificacions en la imposició directa.

IRPF
En primer lloc, aquest any ens han pujat l'IRPF. Al no actualitzar-se les tarifes amb l'IPC, ens trobem que acabem pagant més per aquest impost pel simple fat que ens apugin el salari d'acord amb la inflació.

En segon lloc, es proposa reduir la deducció per adquisició d'habitatge habitual a les rendes superiors a 17.000 euros i suprimir-la per a les superiors a 24.000 euros. La justificació que dóna el President Zapatero és que no es vol que l'estalvi es desplaci cap al sector immobiliari. Francament, crec que es desperta tard. Es que no s'havia donat compte abans que hi havia un boom immobiliari? Per què no va prendre mesures aleshores, quan l'economia anava bé?

Si el que realment el que es vol és evitar l'especulació immobiliària es poden fer moltes altres coses des de la política fiscal. El primer que hauria de fer el senyor Zapatero és eliminar la bonificació del 95% que gaudeixen els patrimonis immobiliaris en els impostos de successions i donacions. És una autèntica vergonya que patrimonis especulatius immobiliaris no paguin pràcticament res d'aquests impostos mentre que qui ha treballat tota la seva vida i pretén deixar un patrimoni als seus descendents es vegi espoliat.

Impost de Patrimoni
Aquest any és el primer en què no s'ha de fer declaració de l'impost sobre el patrimoni. Però, qui feia declaració sobre el patrimoni? Les classes treballadores? Els assalariats? En general no. Únicament les classes més altes. Així que ens trobem que qui més té menys paga. I si algú paga menys impostos us asseguro que algú altre ho acabarà pagant, que no seran els que feien declaració de patrimoni, segur.

Impost sobre successions i donacions
En un post anterior ja em vaig referir a aquest impost com un impost injust. Però, com deia abans, no és injusta la seva existència sinó per com es reparteix la càrrega impositiva que fa que l'acabin pagant "justos per pecadors".

No caiguem en la temptació de demanar la seva supressió, perquè el resultat seria el mateix que amb l'impost sobre el patrimoni. Cal reclamar que s'eliminin els privilegis i es reforcin les reduccions per a familiars.

Impost sobre societats
Aquest és un impost clarament a la baixa. La pressió impositiva que reben les empreses és, en proporció, inferior a la que reben els mateixos treballadors. Per fer aquest impost realment just, s'hauria de passar d'una tarifa fixa a una tarifa progressiva, equivalent a la que s'aplica per l'IRPF.

IVA
Pel que fa a la imposició indirecta, encara no he llegit cap proposta, però m'apostaria alguna cosa en que no trigarem a veure alguna pujada en l'IVA i en algun impost especial més (tabac, alcohol).

El resultat serà que el pes de la imposició directa recaurà sobre les rendes del treball i la disminució dels altres impostos directes es compensarà amb pujades de l'IVA que és un impost regressiu per les rendes més baixes. Recordem que el partit del govern té la sigla "O" de "obrero". La "S" de "socialista" ja sabem fa molt temps que, si més no en política econòmica, l'ha perdut. Ara per ara, només li queda la "E" de "español". I es que no ens hem de refiar mai de qui es disfressa de bambi ja que, quan ens acostem per acariciar-lo, se'ns pot menjar d'una queixalada tot el braç.

=========================================

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona per la victòria del Vila-real davant "la banda" del València.
Vaig vore el partit perla tele i, sincerament, a dia de hui, els únics valencianistes que podrien optar a ser titulars en el Vila-real són Villa, Mata i Silva (que no va jugar), és a dir, els únics exportables-vendibles que els van a aportar alguna "perra" per a saldar el dèficit del club.
No se comprén com un equip tan roïn arribe a final de Lliga amb els mateixos punts que els grocs: sí que se comprén! MARCHENA vestit de groc no acabaria cap partit, seria expulsat sempre... I BARAJA, ALBIOL, ALBELDA (en conserva)... Mai comprendré com esta gent pot ser convocada per a jugar en la Selecció Espayola (des que no va Raül, ni Guti, ni Albelda, ni Baraja, ni Morientes, etc. fan alguna cosa... ara sobra Marchena).
Venta, Selección!
Bruno, Selección!
Cani, Selección!
Llorente, Selección!
PELLEGRINI... Selección Chilena!
Endavant Vila-real!
Luiche.

TONI PITARCH ha dit...

Gràcies, mentre hi ha Lliga hi ha esperança. Jo continue pensant que el Vila-real és dels 4 millors equips de la Lliga i, ara, veiem que ens ha pesat massa, piscològicament, la pèrdua dels dos cracks (Cazorla i Senna).
Però si, al final, juguem UEFA el Vila-real pot ser un clar aspirant a guanyar-la.
El València té molta premsa i molt de Canal 9 darrere però, com dius, a part de Villa, Mata, Silva i Pablo Hernández, ahí no queda res més... i ja vorem que queda l'any que ve.
El Vila-real, en canvi, té individualitats i, el més important, un equip que sap jugar al futbol: a banda de la lliçó magistral de Pirés, m'alegre pel final de temporada de Cani i de Joseba Llorente, s'ho mereixien!
Endavant!
(Amic de l'Olleria, ho sent per vosaltres, però toca catarsi).

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes