La crònica de la mort anunciada de la citricultura valenciana és encara més antiga que l'escrita per Gabriel Garcia Márquez (1981) i, ara mateix, ja n'estan redactant una altra per a la resta de productes agrícoles valencians (raïm de taula, hortalisses i conreus d'horta en general, fruits, etc.). La crisi de la nostra agricultura no és una cosa recent, relacionada amb la bombolla immobiliària, la crisi de les hipoteques basura o subprime, etc. és, per desgràcia, un càncer econòmic terminal que ve generant-se des de fa més de trenta anys: si les taronges a l'hort no tenen preu, com poden costar a un euro el quilo al supermercat del cantó?
El secretari General de la Unió de Llauradors, Josep Botella, ha reclamat aquesta setmana a Madrid una LLei de marges comercials per a evitar els abusos, tot propiciant que el mercat se clarifique amb molta més transparència.
Avui mateix, segon diumenge de setembre, productors de cítrics i de raïm de taula procedentes de diverses zones productores del País Valencià estan venent els seus productes agrícoles (més de 3.000 quilos de taronges i 1.000 de raïm de taula embossada del Vinalopó) a un "preu just", precisament, tot just davant de la porta del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí a Madrid, durant la novena protesta sectorial convocada per la "Unión de Uniones", on s'integra la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià en l'àmbit estatal.
Per a Botella, actualment «no se salva cap sector agrari», i d'ací la necessitat de posar en marxa una Llei de preus (mínims, equilibrats, justos... la nomenclatura tant se val!) per aconseguir que els productors visquen del seu treball perquè és just i necessari... això és el que se reclama aquest dies en la Villa de Madrid, capital del Reyno de las Espanyas i seu de les institucions que ostenten els tres poders (executiu, legislatiu i judicial).
................................................................................
4 comentaris:
Mal inici de Lliga del Vila-real en Primera: com en Pamplona, se posen per davant en el marcador i comença el relax... Este equip encara està "apellegrinat" (lent, prepotent i sense sang) i en el centre del camp falta agressivitat (només Cazorla desborda els contraris): encara no fan cas a Valverde que, a banda de toc i qualitat, vol pressió per tot el camp i, també, més pegada, més xutar a porta des de fora de l'àrea, més joc per banda i no tant de toc pel centre com volia Pellegrini.
Potser, haurien guanyat sense la tromba d'aigua... o no. Ja porten 4 punts perduts i si no se recupera Senna, les coses pinten malament. Ara, a tocar fusta i a esperar que no se lesione Eguren (l'únic que imposa respecte al centre del camp).
Bele-bele.
Usant un símil agrícola, per al Vila-real Club de Futbol acaba de començar la prega i, per tant, estem amb les taronges penjant.
Què passarà? Si les lesions respecten els jugadors tenim un equip, més o menys, similar al de l'any passat, amb un entrenador amb ganes de treballar i fer-los treballar però, també, amb uns jugadors que tenen un any més (sobretot Pirés, Ibagaza i Senna).
Crec que s'exagera amb allò de que tenim el millor Vila-real de la història (¿?), perquè els 22 jugadors no són d'un nivell similar. És més, falta un jugador del perfil de Josico quan era jove i si se lesiona Eguren, no té substitut, com tampoc el té Senna, ni Cazorla... I a la davantera, llevat de Joseba Llorente, tenim tres jugadors amb un perfil massa semblant: Nilmar, Rossi i Pereira (baixets i ràpids).
Ara toca guanyar el Levski i tornar amb tres punts de Bilbao, perquè un empat o una derrota contra el voluntariós (i poc més!, amb tots els respectes) equip basc, suposaria rebre a l'equip de l'Ésser Superior (Florentino) amb només dos o tres punts...
Valverde s'ha de dedicar a esborrar els "vicis" de l'any passat: lentitud, relaxació i falta d'intensitat durant els 90 minuts... però ni pot inventar-se dos extrems -que no tenim-, ni dos centrecampistes contundents -que tampoc!
El futbol no ha estat mai per a mi un interés prioritari.
Pel que fa al teu article tens raó. I la tristesa per aquesta realitat assassinada i proclamada de la terra, esdevindrà el dia que farà que ens penedim.
Gràcies al futbol, el nom de Vila-real (bé, més del de "Villarreal" que ja no és el nom oficial de la ciutat) és conegut arreu d'Europa o del món, la llàstima és que ja no tenim res que "vendre" al mercat global: ni taronges, ni taulells, ni turisme, ni cap tipus de servei mínimament especialitzat... les estadístiques d'atur (que superen el 20% de la població activa) són l'única cosa rellevant en aquests moments.
I a nivell autonòmic, la cosa és semblant: som els primers en tot... el més roïn!
Publica un comentari a l'entrada