Nit de gala en El Madrigal amb molt d'ambient en les grades, sobretot a l'angle nordest on s'ubica el Col·lectiu "Aldeano" i a la pallissa del gol nord on s'ubicaven els alemanys i d'altres aficcionats del Bayern pertrexats de banderes del seu equip, però també espanyoles i autonòmiques valencianes (¿?)...
Aquest Vila-real que ha començat la Lliga amb mal peu, ha fet el mateix a la Champions on, emulant la mala imatge donada al Camp Nou contra el Barça, anit es va mostrar totalment inferior a un poderós Bayern de Múnich (sense la seua estrella Arjen Robben) que va superar el Vila-real en tots els terrenys (tàctic, tècnic i físic) ja que no va poder comptar amb la seua estrella (Borja Valero), expulsat justament per una infantil acció en la prèvia contra l'Odense. El Vila-real, lluny de ser fidel al seu estil de tractar d'aconseguir la possessió de la pilota, va eixir al camp amb quatre centrals (Senna i Marchena reforçaven la tasca de Zapata i Mussachio) i un centrecampista defensiu (Bruno) per tractar de frenar els Ribery, Mario Gómez, Kross -autor del primer gol-, Rafinha i cia., cosa que, a la vista d'un resultat enganyós per la gran actuació de Diego López (que anit va posar moltes mans màgiques), no va aconseguir en cap moment. Al centre del camp, com a organitzador, un De Guzman recentment arribat (només ha jugat un partit incomplet contra el Sevilla) que va demostrar que encara li queda molt de marge de millora per aconseguir el nivell d'acoblament a la resta de l'equip que sí tenen, per exemple, Cani o Camuñas (que van començar el partit a la banqueta) i, pel davant, un apagat Nilmar (al que ningú era capaç de fer-li arribar balons en condicions) i un combatiu Rossi que tampoc va tenir la seua millor nit.
Potser molts aficcionats començarem a dubtar, ara mateix, si el Vila-real té suficient planter per fer un bon paper en tres competicions (Champions League, Lliga i Copa del Rei), després de l'eixida de Cazorla (Màlaga), Capdevila (Benfica), la llarga lesió d'Àngel o l'edat mitjana de l'equip de l'any passat (enguany tots tenen un any més, sobre tot Senna i Marchena)... El Vila-real, econòmicament, és un club sanejat, però no caldria oblidar que futbolísticament continua sent del sis o set millors de la Lliga de les Estrelles (¿?). A més al futbol, sobre tot en la Champions League, sempre se complirà aquella sentència del pòquer: m'agrada jugar i perdre, guanyar deu ser demassié...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada