Curs nou, vells propòsits

El final de les festes de la Mare de Déu de Gràcia marcarà, aquesta nit, l'inici d'un nou curs que per la majoria de vila-realencs significa el començament de moltes coses, potser molt més que l'1 de gener o el retorn a la normalitat després de les festes de Nadal. És veritat que amb el canvi d'any també ens solem fer nous propòsits o complir els vells, però, cada vegada més, aquestes pràctiques es traslladen al setembre, a l'inici de curs.

Tal dia com avui, per exemple, recorde que vaig començar a deixar de fumar (una pràctica que no s'acaba de deixar mai, però que aquesta vegada puc dir que l'he portada endavant amb voluntat, decisió i amb l'únic ajut del convenciment propi i, per tant, amb èxit... perquè sóc molt cabut, m'ha retret un amic, potser perquè es veu incapaç d'emular-me... no ho sé), ara hauré de començar a deixar de beure (alcohol, vull dir, encara que siga una pràctica més pròpia de festes i, amb moderació, tant el vi com la cervesa potser tenen infinitud de propietats que tampoc cal desaprofitar), deixar de menjar (greixos i aliments abundosos en calories), de fer vida sedentària (davant l'ordinador o la tele, encara que el primer és sinònim de feina) i reprendre els bons costums, com ara anar a caminar tots els dies, reprendre les lectures inacabades de l'estiu (sempre se sol preparar un llistat infinit que només dona temps a començar-lo), fer horaris homogenis cada dia sobre tot per anar a dormir o despertar-nos  (encara que això ho deixarem per al darrer diumenge d'octubre quan ens tocarà retardar els rellotges una hora perquè, ara mateix, anem dues hores davant l'horari solar) i, per acabar, plantejar-nos els vells propòsits aparcats, com ara apuntar-nos a un gimnàs, matricular-nos a una escola d'idiomes exòtics o, per què no, fer un curset de cuina ràpida...

A Ca la Vila, els nostres 25 representants municipals s'hauran de lligar les espardenyes i demostrar que un Ajuntament, a banda de ser un Saturn que devora els seus fills perquè amb la crisi se continuen recaptant massa diners en imposts i autofinançant elevades despeses de funcionament (i no solament per pagar l'excessiu percentatge de funcionaris -del nostre i de qualsevol- comparat amb les necessitats de la sanitat o de l'ensenyament) que s'incrementen en festes, malgrat tot, pagant un excessiu nombre de bous, per exemple... també és una institució útil a l'hora de lluitar per la igualtat d'oportunitats (l'endollisme públic i privat també se mira amb lupa en temps de crisi) i d'invertir l'escàs capital disponible en pal·liar les urgències dels més necessitats, potenciar allò que beneficia la majoria dels habitants i no determinats sectors econòmics, socials i /o ideològics.

Per una altra banda, el partit de l'oposició que havia governat durant els darrers 16 anys i podria tornar a governar al 2015, s'hauria de centrar en controlar l'equip de govern d'una manera seriosa, amable i sense recaure en còmiques repeticions i peticions d'assenyalar allò que separa els quatre partits de la coalició que conforma l'executiu municipal... un quatripartit que, de moment, potser no ha tingut temps encara d'adoptar una mesura impactant, com ara canviar el sentit de la circulació als carrers principals, encara que només siga per demostrar que alguna cosa està canviant a Ca la Vila.

De moment, mentre tothom està encara aterrant al camp de batalla, han canviat els gossos, però continuen amb uns collars massa semblants, malgrat haver-se acabat les llonganisses...