L'obra ha estat publicada per la Diputació de Castelló i d'ací la presentació de la mateixa per part del flamant diputat provincial de Cultura i també vila-realenc, Héctor Folgado. Mesado explica al seu el llibre que la protagonista es va casar als 15 anys amb Matías Cantavella qui, transcorreguts 19 mesos de matrimoni, va vendre totes les seues propietats i va embarcar cap a Cuba, on va morir. Adela Lucía, que era una guapíssima guardagulles (com La Gallega del pont o el seu marit El Gallego) passaria a ser amant del general R. Blanc (governador de Cuba cap a 1878), però també -i d'ací la seua importància- del rei Alfons XII que va morir al cap de 10 anys de regnat, després d'una dissortada vida amorosa, deixant embarassada la seua segona dona, la vídua regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena que, al tenir una tercera infanta, va ser permutada -segons l'autor- pel fill de la seua amant Adela que, finalment, passaria a ser el nou rei d'Espanya Alfons XIII a l'aconseguir la majoria d'edat en 1902.
L'època d'esplendor de les relacions entre Alfons XII i la seua amant de Les Alqueries, llogaret del municipi de Vila-real (fins el 1985), acabaria sobtadament amb la mort del rei en 1885, però el denominat Pacte del Pardo, acordat entre els polítics líders de la Restauració als temps del turnismo, és a dir, entre Cánovas i Sagasta, va propiciar aquest probable intercanvi de nadons entre Adela i Maria Cristina per assegurar la continuïtat de la monarquia amb un hereu mascle.
El llibre recull els secrets de la vida d'Adela, una dona molt avançada per al seu temps. Una dona de vida alegre o calculada? En un temps on l'analfabetisme era una qüestió estructural i la manipulació política i el caciquisme una pràctica evident, mentre l'Església tenia un paper rellevant en les relacions socials entre el poder i les classes més humils, Adela va saber captivar el monarca amb la seua bellesa de fama global en un temps on, pràcticament, era impossible abstreure's de l'ambient local.
Norberto Mesado Oliver (Borriana 1938) va ser director del Museu Arqueològic de la Plana Baixa (Borriana) fins la seua jubilació al 2003 i és autor d'importants i interessants estudis històrics. Els amants de la història en general i, més encara, de la local i comarcal estem d'enhorabona.
3 comentaris:
què bona aquesta història. N'havia sentit parlar, però no amb tant detall.
Salut i república!
Ací tens material, Jordi... podries llançar-te a l'aventura literària!
Molt bo el comentari. Als alqueriers ens agrada comprovar que els alqueriers d'abans de 1985, com Adela Almerich, siguen recordats com a "vilarealencs". Ho dic perquè, precisament, a nosaltres mai se'ns va considerar vilarealencs per part dels ciutadans de Vila-real. Una salutació afectuosa des de les Alqueries.
Publica un comentari a l'entrada