LLUITEM PELS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT

Els funcionaris del sector educatiu estem calentets, i això que el gasoil que alimenta la calefacció dels centres públics comença a acabar-se a quasi tots els llocs, donat que la Conselleria d'Educació (i altres assumptes més principals, pels que manen, que ensenyar el que no sap) de la Ríquíssima Comunitat de la Fòrmula 1, la Copa Amèrica, la Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i les Ciències i les Malediciències que ara s'està demostrant que eren certes -les malediciències- i dels Aeroports caríssims amb estàtues stalinistes, etc., etc, etc. fa varios mesos que no paga les despeses de funcionament quotidià, en alguns casos des d'abril de 2011 (justament, abans de tornar a guanyar les eleccions, ara amb un candidat imputat que aquestos dies té que escoltar-se, davant els jutges, quant el volien i quant l'insultaven en privat els seus amadíssims amics de l'ànima, dels trajes i del desviament dels fons públics que ara ja no tenim per al que importa)...

No cal dir com estan els funcionaris del sector sanitari: el mateix, és a dir, molt calentets! I això que ja fa anys que els metges i les metgesses més joves i, per tant, les generacions més preparades de la història, estan començant a emigrar perquè a d'altres estats de la Unió Europea (com ara el Regne Unit, per exemple), on també pateixen la irracionalitat especulativa dels mercats però no tant els robatoris a mà armada dels que manen (dels poders fàctics en general!), els acullen amb els braços oberts i, a més, els ofereixen sous molt més dignes dels que hi ha a l'Estat Espanyol.

Als darrers anys (malgrat el fracàs escolar, provocat en part per la bombolla immobiliària i especulativa que donava feina als 16 anys als alumnes amb menys ganes d'estudiar perquè ací s'ha guanyat més diners anant a l'obra que fent guàrdies a la Seguretat Social o donant classes a la UJI, per exemple, després de fer un màster caríssim a qualsevol universitat interna o externa), el Sistema Educatiu Públic ha funcionat d'allò més bé, amb els únics entrebancs del desviament dels fons públics als col·legis privats que s'han reconvertit quasi al 100 % en centres concertats (és a dir, subvencionats com si ens sobraren els diners!), de la politització dels Inspectors d'Educació que, a poc a poc, han sigut cada vegada més propers al partit en el poder fins el punt de ser enviats per la Direcció Territorial a pressionar directors de centres públics perquè desenganxen cartells reivindicatius i, sobre tot, de la manca d'un Pacte d'Estat per l'Ensenyament Públic que ha portat al canvi de la Llei Educativa cada vegada que hi ha hagut un canvi de govern a Madrid.... i això no és gens seriós!

Pel que fa als retalls en les nòmines dels professionals, és com si als generals de l'exèrcit els rebaixaren, de moment, a capitans o sergents, perquè els complements que s'han guanyat a cada ascens (que significa anys de treball, sis cada sexenni, i moltes hores de cursos de formació, 100 hores com a mínim a cada període de 6 anys) s'ha rebaixat a la meitat, mentre el sou base sempre ha estat una misèria que no arriba als 1.000 euros en brut i, tal vegada per això, s'han dedicat els diferents governs a reforçar els complements -quan Espanya anava bé i també ens congelaren el salari, concretament, en època Aznar- i no el sou que és, al cap i a la fi, el que importa a l'hora de cotitzar i procurar-se una pensió per a un futur que, gràcies als governants (els que tenen pensions per viure com la Noblesa anterior a la Revolució Francesa) i els banquers, és cada dia més negre...

Els pares, segons la formació i l'experiència escolar que han tingut, pensen cadascú d'una manera... alguns, fins i tot, creuen que tots els funcionaris som uns privilegiats i ens tracten com si fórem assessors d'aquells que cobren de l'erari públic sense assistir a cap lloc de treball i sense assessorar res (perquè tampoc solen tenir cap formació acadèmica que avale el càrrec, llevat del carnet del partit en el poder) o funcionaris d'aquells que hi ha al darrera d'una finestreta que no obri quasi mai perquè el responsable està esmorzant...

No, senyores i senyors, per suposat que hi ha mestres bons, roïns i dolents, igual que metges o metgesses, però quan entra l'alumne a classe -a les vuit del matí a la majoria d'instituts o a les 9 a les escoles- o el pacient a la consulta, els funcionaris hi som al peu del canó i no ens podem relaxar ni un moment perquè estem treballant amb persones, amb el seu present i, sobre tot, amb el seu futur...

Dissabte a València, a partir de les 18 h., ens han convocat els sindicats de treballadors (un altre col·lectiu qüestionat pels manipuladors de torn, com si el món pogués funcionar només amb centres privats i empresaris que han viscut, majoritàriament i als darrers anys, de la sopa boba de la subvenció pública) a una manifestació que, s'espera, serà multitudinària i molt concorreguda perquè no hi ha dret que la crisi recaiga sempre en els mateixos: els funcionaris, les classes mitjanes i les classes treballadores en general: NO ÉS UNA CRISI A L'ÚS, ÉS UNA ESTAFA DE DALT CAP A BAIX...