dissabte, 14 de gener del 2012

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE VILA-REAL


Sota el títol de Vila-real (1274-2000): Evolució demogràfica, al setembre de 2000, és a dir, abans que s'acabara el segle, vaig publicar al nº 2 de FONT (Publicació d'investigació i estudis vila-realencs de la Regidoria de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Vila-real) un estudi diacrònic sobre la població de Vila-real i vaig tenir la gosadia de traçar, amb uns mitjans molt primaris, la seua corresponent piràmide de població. Més endavant, vaig entropessar-me amb l'XTEC o Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, una web institucional dels nostres germans del Nord (sí, els que tenen l'única tele del món que, ara mateix, encara no podem visualitzar els valencians, malgrat els cognoms catalaníssims dels nostres dirigents: Barberà, Camps, Fabra, Part...) on hi havia un programari gratuït, molt interessant, d'entre el qual vaig decidir baixar-me un programeta per traçar piràmides de població (encara que també es pot fer amb Excel) i el resultat va ser aquesta piràmide de Vila-real de 2001 amb les dades del darrer Cens Oficial de Població:
Comparant les dues piràmides podem extreure moltes conclusions. En primer lloc que a Vila-real, com a totes les ciutats pròsperes i immigratòries amb certa riquesa, encara tenim major nombre d'homes (25.612) que de dones (25.556) a diferència del que ja passa a nivell general, ja que tant a la província de Castelló, com a l'autonomia valenciana o a l'Estat Espanyol, dominen les dones malgrat l'allau d'immigrants que hem patit -tal com sona- durant tota una dècada...

L'explicació del major nombre de dones és senzilla, per la gran esperança de vida que gaudeixen a diferència del sexe dèbil que, en aquest cas, és el masculí, donat que malgrat nàixer 106 xiquets per cada 100 xiquetes, a la piràmide més actual de Vila-real (traçada aquest mateix matí amb les dades publicades ahir per l'I.N.I.) podem observar com l'últim tram on hi ha més quantitat d'homes és el comprés entre els 50 i els 54 anys d'edat... i no precisament per factors de salut, sinó degut a que la immigració sempre és masculina i jove, és a dir, en edat de treballar i a Vila-real hem tingut, durant la darrera dècada (2000-2010), uns creixements aproximats als 1.000 immigrants a l'any que, al final d'aquesta cursa boja, ha suposat un increment aproximat al 20% de creixement de la població i això no hi ha economia, ni serveis, ni Estat del Benestar que ho suporte... i, més encara, després d'explotar la bombolla immobiliària que ha atacat directament la indústria estrella de Vila-real, és a dir, el taulell que ha anat a caure sobre la moribunda citricultura.

I  és que Vila-real (que ara mateix compta amb uns 6.000 aturats, és a dir, amb una taxa d'atur pròxima al 25% de la població activa) va passar dels 41.995 habitants de finals del segle XX i dels 42.442 del darrer Cens Oficial (2001) als 51.168 actuals... encara que, per l'horitzó que es divisa, amb tendència a la baixa.

No obstant això, als darrers anys s'ha produït cert repunt de la natalitat per l'arribada massiva d'immigrants d'altres cultures (on encara s'està començant a implantar cert control de la natalitat i resulta d'allò més normal tenir tres o quatre fills, com a l'Espanya dels seixanta del segle passat) i per la iniciativa de les dones quarantenes del baby boom (les nascudes a la dècada prodigiosa i que ara ja veuen pròxima la cinquantena) que, com es diu vulgarment, se'ls passava l'arròs de la maternitat...

Totes aquestes dades venen a demostrar, una vegada més, que la Demografia és una ciència, és a dir, amb una dinàmica molt lògica; que el mercat laboral (malgrat la crisi, o per això mateix) continua sent masculí; que la mortalitat masculina comença, precisament, amb l'edat laboral (a partir dels 16 anys) i si és veritat que el nombre de dones no supera als d'homes fins passats els 50 anys és degut, solament, al fenomen immigratori que hem patit els vila-realencs, especialment, per l'escassa visió de futur d'uns polítics (de dretes i d'esquerres) estatals i autonòmics que van fer un salt endavant amb la història de l'atovó i van recaptar immigrants, potser, per donar-los treball a la construcció (quines ànimes més caritatives!), però sobretot per fer-los compradors d'uns pisos i clients d'uns bancs per ser titulars d'unes hipoteques que, ara, ja no pot pagar ningú: ni antics immigrants, ni vells residents...

L'única eixida de Vila-real i de moltes ciutats mediterrànies (perquè els immigrants només han vingut ací, és a dir, a les zones més densament poblades de la costa i a Madrid, és a dir, on més feina hi havia, no ens enganyem!) és la innovació: la que va suposar la introducció dels cítrics durant el segle XIX, la implantació de la indústria ceràmica a finals dels cinquanta i... ací ens hem quedat!

Abans que els nostres fills hagen d'emigrar a Alemanya (també com als seixanta!) hem de seguir pegant-li voltes al nano i tornar a apostar per l'economia productiva no especulativa: més formació professional per als treballadors, però sobre tot per als empresaris; més formació per al "populatxo", però sobre tot per a la classe política; més honradesa per als petits defraudadors d'Hisenda (autònoms i treballadors que cobren de l'atur i de l'economia submergida), però sobre tot per als alts càrrecs polítics i institucionals que han convertit al Lazarillo de Tormes i al Buscón de Quevedo en dues innocents creatures...la picaresca castellana -com la immigració- també s'ha fet mediterrània.

1 comentari:

TONI PITARCH ha dit...

La discrepancia prende a partir de la realidad valenciana y el papel y responsabilidad que han contraído los sucesivos gobiernos conservadores en la desgracia que compartimos, pues la oposición, para su bien y para nuestro mal, no ha tocado pelota. El PP no solo ha gozado y ha ejercido todo el poder durante estos años, sino que ha creído que esa preeminencia era definitiva y le legitimaba para cualquier delirio. El lector puede citar ahora y a su aire los despilfarros insólitos que adornan la gestión de los sucesivos Consells desde 1995. Es toda una traca de disparates que pone en un brete al observador a la hora de elegir el más insensato. ¿El aeropuerto de Castellón con el ninot que le adorna, el Ágora o clòtxina de la Ciudad de las Ciencias, el saqueo depredador de la empresa Emarsa, los grandes eventos ruinosos y etcétera que, en suma, han degradado la democracia a la condición de bananera e insolvente. En realidad, como escribía alguien, el análisis de la coyuntura política valenciana, podrida por la megalomanía y la corrupción, requiere más de la criminalística que de cualquier otra ciencia social.

Por desgracia y por imperativo de las urnas, son también ellos, los gobernantes peperos, quienes están llamados a enmendar en lo posible el desmán, a lo que se han aprestado mediante la única fórmula que conocen y acaso sea inevitable: socializando las pérdidas, lo que se traduce en impagos, tijeretazos, más desempleo y, en suma, creciente pobreza. En algunos colegios se recomienda a los alumnos que acudan provistos de papel higiénico porque ni para ese apartado hay dotación. Algún día lo contarán. La insolvencia del erario ha tocado fondo y es justo decir que, desde meses atrás, ha habido observadores -aunque pocos- que pronosticaban esta suspensión de pagos, algo que al parecer pasó desapercibido para el selecto electorado del PP y el sector más influyente del empresariado valenciano, dignos émulos de don Tancredo. Un desmán como el que padecemos requiere de muchas complacencias.
J.J.Pérez Benlloch (El País).-

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2024/25

Vila-real, la nostra ciutat (1274-2024)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes