dimarts, 26 de juny del 2012

EL MAL CATALÀ


També és mala sort que Espanya siga, per definició, un estat plurinacional centralista (les autonomies tenen la feina, és a dir, les competències, i el govern central paga amb els diners de quasi tots, llevat de bascos i navarresos que gaudeixen del concert econòmic del que tampoc, tant poc!, es parla) després de totes les plagues egipcíes que ha rebut darrerament, perquè podria ser centralista a seques (el govern central s'encarrega de tot, també de dir-nos com parlem i quin és el nom de la nostra llengua... més o menys com ara mateix). Aleshores ens evitaríem blogs en murcià septentrional, diaris en aragonés oriental (no molts), alemanys que tenen que escoltar converses en valencià oriental mentre són de vacances a Mallorca o andalusos residents a Catalunya als que obliguen a aprendre l'aragonés mediterrani (si a València el blaverisme s'ha refugiat, tot, dins del PP, els aragonesos s'acaben d'emportar la medalla d'or al catetisme filològic: per què els polítics no es dediquen a fer política i punt?).

Evidentment, Catalunya és el mal de València i d'Espanya. Ja al segle XIII, Jaume I (un rei català nascut a la catalaníssima ciutat de Montpeller) va tenir la barra de llevar-li el protagonisme de la conquesta dels territoris peninsulars no solament a Don Pelayo (un tipus que es va barallar amb els musulmans i que, segons les fonts àrabs, va perdre en la refrega contra quatre seguidors d'Al·là), sinó al seu propi gendre, Ferran III que, a més de ser un sant, ara seria el gran heroi de la història peninsular i no Cristiano Ronaldo com volen fer-nos creure des de Madrid... Però si Jaume I va fallar en alguna cosa, aquesta va ser en la denominació dels territoris: el Regne de València hauria pogut ésser Catalunya la Nova (i ara els Camps, Barberà, Fabra i cia, tindrien claríssim l'origen català del seus catalaníssims cognoms) i les Balears podrien anomenar-se com les Illes Germanes/germàniques de Catalunya o alguna cosa semblant.


Però Catalunya no és només el mal de València, segons els castellaníssims blavers de tota la vida, sinó el mal d'Espanya segons els polítics castellans centralistes que sempren han ostentat el poder fins l'arribada dels Mercats... fins el punt que, ara mateix, Madrid i rodalies s'estan fent independentistes i antiespanyoles no ja per culpa del futbol, que també, sinó per culpa del Barça -que és més que un club- i dels jugadors blaugrana -catalans o no- que juguen a la Selecció espanyola de futbol i han encetat l'interessant debat mediàtic de si cal un triomf de Portugal per castigar la "privilegiada" Catalunya... Si les tertúlies bipartidistes, tant de televisió com de ràdio, donen ganes de vomitar (les d'Intereconomia de fer-se l'harakiri directament), les tertúlies suposadament futbolístiques de tots els mitjans madrilenys són d'un surrealisme no apte per a persones normals i corrents...

El mal català, però, a més de ser el mal d'un Madrid provincià que continua amb els tics noucentistes del caciquisme i la corrupció centralista i centralitzada, és el mal dels valencians ja que el blaverisme ens ha deixat sense llengua, sense cultura pròpia, sense teixit productiu i sense caixes d'estalvi, tot fugint de l'imperialisme català... Mentrestant, Catalunya és, amb València, l'autonomia més endeutada de l'Estat perquè, entre d'altres corrupteles (casos Millet a Catalunya i Gürtel a València-Madrid), els quasi 8 milions d'immigrants que han entrat a l'Estat durant la darrera dècada han vingut, bàsicament, a les dues autonomies més importants (en PIB, territori i població) a l'hora de finançar amb els seus impostos propis a la resta d'autonomies "pobres" que, ara mateix, gaudeixen d'un endeutament inferior, però de millors infraestructures en tots els sentits... I si l'Eix Mediterrani no ha estat mai una prioritat pels diferents governs centrals de l'Estat que han preferit mantenir la inservible xarxa ferroviària d'ample ibèric per la que no es transporta res a Europa, ha estat, també, pel mal català... Ara, diuen, els catalans volen fer Espanya campiona d'Europa de futbol i això, és a dir, llevar-li el protagonisme als de sempre, està molt lleig: Espanya només guanyarà alguna cosa quan ho decidisca un govern o un futbolista de Madrid, la resta és el mal català....

3 comentaris:

Amiguet ha dit...

Caray Toni, se te ve un poco el plumero, jolin, que poco quieres a los epaÑoles.

¡SE SIENTEN COÑO!!!

TONI PITARCH ha dit...

Amor con amor se paga...

TONI PITARCH ha dit...

Si lliges açò, m'entendràs:

http://www.elmundo.es/blogs/deportes/libredirecto/2012/06/26/espana-y-el-madridismo.html

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes