La vida no sap de mesos, anys, ni campanades
la dalla arriba massa vegades sense esperar,
sense donar-nos temps a l'abraçada,
a la darrera xerrada de comiat.
Avui els granets de raïm o els gallets de la taronja
s'han tornat gotes de sal als ulls de l'estima,
ja no importa la rima si el teu rellotge s'ha aturat.
El teu cor, Manuel, ja no batega
perquè necessitava més espai,
perquè de tan gran com era, mai hem trobat
la manera d'acompassar-lo al nostre costat.
Els anys mai tornaran a acabar-se
perquè s'aturaran a recer del teu record,
ens estimaves, t'estimàvem,
sempre et tindrem present
amb plor al cor, ben viu al sentiment...
P.D.- Manuel Font Manzano, S.J. ha faltat avui al col·legi de jesuïtes de València i serà soterrat demà, dia 1 de gener, al cementeri municipal de Vila-real després de la missa de cos present a l'Arxiprestal de Vila-real (17h.). Gràcies a tots els amics i familiars per les mostres de condol.
1 comentari:
El meu avi també va morir un cap d'anys. És molt fotut començar així l'any. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada