VICTÒRIA ÈPICA I MERESCUDA (Vila-real 4- Girona1)

 

Ahir va ser un dissabte redó a Vila-real, per fi un dia de festes sense pluja, amb vaques, bous, gastronomia variada, música i, sobre tot, una jornada de futbol amb victòria sobre el Girona (que arribava al Madrigal com a candidat a l'ascens directe per ser el segon classificat, amb dos punts més) que, per fi, possibilita l'ascens a la desitjada segona plaça de la classificació que, de no abandonar-la durant els tres partits que queden, ens pot obrir les portes del cel futbolístic, del ser o no ser, del tornar a la Divisió d'Honor, abans Lliga de les Estrelles -ara lliga Barçamadrid-, per aconseguir l'objectiu marcat a l'inici de la difícil temporada que estem vivint: Tornarem!

El Vila-real va protagonitzar un inici fulgurant ja que, als tres minuts de joc, Uche va quedar sol davant de Mallo i no va perdonar. Amb l'afició del Vila-real bolcada i entregada el partit es jugava únicament en camp del Girona. I qualsevol pilota dins l'àrea visitant creava molt de perill, però sense arribar a materialitzar-se, unes vegades perquè se tallaven les jugades d'atac del Vila-real a base de reiteració de faltes tàctiques, d'altres per l'agressivitat defensiva dels catalans que augmentava amb la permissivitat arbitral i, finalment, per la manca d'encert a l'hora de rematar la jugada. De tota manera, una gran primera part del Vila-real al que només li faltava el segon gol per allunyar els fantasmes del passat...

I quan tots esperàvem que el Vila-real eixiria a sentenciar als primers minuts de la segona part, tot el contrari, van eixir dormint i, així, al minut 51, un atac conduint magistralment per Toni Moral va acabar amb una suau vaselina que va significar l'empat. Fou aleshores quan va passar, per la ment de tots els espectadors grocs, la repetició del partit contra l'Elx (bona primera part i pèrdua del control i del partit durant la segona) i, per moments, retornaven al Madrigal els fantasmes del passat, els gafes, les supersticions i la por escènica perquè tots dos equips es jugaven -i encara es juguen!- molt. Però no, unes poques aproximacions del Girona resoltes amb serenitat per Juan Carlos, i també per una defensa que va començar a entonar-se després de l'errada de marcatge que havia significat l'empat, venien a demostrar que, així com el Vila-real semblava conformar-se amb l'1-0, ara seria el Girona el que es mostrava conformista amb un empat que l'afavoria. I, així, després d'un llarg quart d'hora d'eufòria visitant, els jugadors vila-realencs tornaven a posar-se les piles, amb uns canvis que van servir de revulsiu i una afició que retornava a animar amb força i a increpar les contínues errades de l'equip arbitral, com ara una clara cessió a Mallo de Jose, dins l'àrea petita, que Prieto Iglesias va vore perfectament -perquè es va passar el partit pegat a la pilota, destorbant més que res-  però va fer la vista grossa i no en va voler saber res.

 

A partir d'ací, tot el Madrigal, llevat de la nova grada/gàbia del Gol Nord on s'ubicaven els quasi 2000 aficionats catalans, va fer força per revertir la situació al crit de Sí se puede i d'altres que venen sent referents als darrers partits. Per cert, davant uns càntics tan poc personalitzats i que podien fer els aficionats de qualsevol altre club (com ara els d'alé-alé i altres), dos artistes i amics de la Penya Cèltic Submarí (com són Martí Pich i Alex Carda que, per cert, també va col·laborar a l'hora d'enregistrar l'Himne del nostre equip) van presentar a la mitja part un CD solidari per animar el Vila-real que va fer cantar tota la graderia, amb música d'Al Tall (fragment):

No en volem cap que no anime a l’equip
No en volem cap que estiga apalancat
No en volem cap que no anime a l’equip
No en volem cap que estiga apalancat
Volem, volem, volem,
que guanye el submarí
Volem, volem, volem, que bote El Madrigal
Volem, volem, volem,
que guanye el submarí,
Volem, volem, volem, que bote el Madrigal
Els cinc som de la població,
No som del Valencia ni del Castelló
Ni tampoc del Barça ni del Real Madrid,
Som del Vila-real que és molt més parit...

I al minut 72 començava un altre partit on, fins aleshores, havien brillat Cani i Uche, però no havia estat massa encertat Aquino amb problemes físics i el Tito Canteros ja no donava més de sí, fou aleshores quan els canvis actuaren de revulsiu: Pereira va fer una milimètrica passada a Perbet que va afusellar el 2-1. El Vila-real tornava a controlar el partit, el Girona volia reaccionar i eixir més de la seua àrea, però Uche, a la jugada següent, va ser a punt de sentenciar en un mà a mà que Mallo va rebutjar a córner. El tercer, però, no tardaria en arribar en una altra gran acció de Cani que, ahir sí, va poder tornar a jugar els 90 minuts (i que el jugador amb més qualitat del planter aguante tot el partit es nota, i tant!), fent una centrada magistral que Perbet enviava al fons de la porteria. El partit estava tancat, però es veia venir més el quart, que el segon del Girona.  Ja en temps de descompte, Uche aprofitava un despiste defensiu i una errada en forma de regal del porter Mallo (la pilota li va relliscar de les mans i li va passar pel mig de les cames) per fer el quart que, a més, porta el valor afegit del goal average. El Madrigal va acabar fent l'ona, mentre l'alegria va discórrer pels carrers d'una Vila que segueix en plenes festes patronals, dedicades a Sant Pasqual i al que també li pensen dedicar l'ascens -si continuen fent-se les coses bé- el segon cap de setmana de juny. #Tornarem.

Resumen de Villarreal CF (4-1) Girona CF - HD per jorgellorens

FITXA TÈCNICA:

Vila-real CF: Juan Carlos; Mario, Musacchio, Mellberg, Jaume Costa; Aquino (Jonathan Pereira, 69’), Bruno, Tito Canteros (Manu Trigueros, 67’), Cani; Uche i Perbet (Joan Oriol, 83’).

Girona FC: Dani Mallo; Jose, Richy, Chus Herrero, Dani García (Juanlu, 73’); Toni Moral, Luso, Tébar, Migue (Moisés, 13’), Felipe (Eloi, 81’); i Acuña.

Gols: 1-0, min. 3: Uche. 1-1, min. 51: Toni Moral. 2-1, min. 71: Perbet. 3-1, min. 78: Perbet. 4-1, min. 92: Uche.

Àrbitre: Eduardo Prieto Iglesias amb una actuació nefasta com ve sent habitual, és a dir, tractant d'equilibrar el nombre de targetes grogues entre els dos equips, sense tenir en compte ni el nombre, ni la reiteració de faltes dels visitants, així com el joc brut del Girona dins de la seua pròpia àrea a l'hora de defensar, on Perbet i Uche eren agafats constantment pels rivals. Va amonestar del Vila-real a Jaume Costa (57’) i Aquino (59’) i, per part del Girona, només a tres, és a dir, a Chus Herrero (47’), Luso (65’) i Tébar (85’). El tema arbitral en Segona Divisió és de jutjat de guàrdia, amb un nivell lamentable, encara que moltes vegades, com va passar ahir, les errades no van influir en el resultat encara que hauria pogut pitar més d'un penal a l'àrea visitant i treure moltes més cartolines grogues als gironins.

Incidències: Jornada 39 de la Lliga Adelante. partit disputat al Madrigal davant uns 20.000 espectadors.