VILA-REAL, 3 - XERÈS, 2: polèmica, patiment i victòria

Nit d'infart al Madrigal. Si la victòria contra el Girona, de dissabte passat, va ser èpica, la d'anit contra el Xerés l'hem de qualificar de dramàtica. Esperem que la pròxima no siga tràgica, per completar tota la posada en escena de l'antiguitat clàssica grega.

Hi havia el precedent de la derrota del Girona, dins de casa contra el cuer, sabíem que no seria fàcil, que tocava patir, però cap aficionat groc esperàvem tant de suspens fins el final. I això que el Vila-real va eixir a per totes des del primer minut, amb Bruno posat d'uniforme de vertader capità que se carrega l'equip a les espatlles i, fins i tot, marca un excel·lent gol de cap al minut 8 de joc. Però, com ja ve sent habitual, a partir del primer gol, veiem com l'equip contrari comença a fer-se l'amo del centre del camp i el Vila-real recula, potser, d'una forma innecessària. 

Així, als 36 minuts, va arribar la jugada que marcaria el partit: dura entrada de Canteros i roja directa. Pel whatsapp, de seguida, l'amic i aficionat Víctor (que no podia assistir per motius laborals) m'informa que, efectivament, a la tele es veu clarament que el Tito s'ha passat tres pobles, però la veritat és que, en directe, s'ha d'estar molt atent i molt segur, per reaccionar tant ràpid com ho va fer l'àrbitre per treure una roja en un partit on se jugava tant: els nostres, seguir en la segona posició que, al final, ens pot donar l'ascens directe i el Xerez -de segur!- una suculenta prima pagada per tercers perquè, jugant així com anit, no semblava realment el cuer de la Lliga Adelante (per suposat que això tampoc val d'excusa perquè els jugadors grocs també seran agraciats generosament amb un bon plus econòmic si s'aconsegueix l'ascens de categoria).

Un Vila-real ferit en el seu orgull per la expulsió, va tractar de tornar a posar setge a la porteria contrària fins als darres minuts en què Perbet, sempre perillós al davant, va fer un gol que, també d'una forma molt ràpida, fou anulat per una dubtosa falta de Bruno que només va observar l'àrbitre en directe, mentre a la tele se comentava si el línia hauria assenyalat un fora de joc inexistent... De tota manera, potser no s'equivoquen seguint cap pla premeditat, però el problema és el de sempre, l'actitud arbitral i també la xuleria amb que se presenten els àrbitres, cada diumenge, al Madrigal. No pot ser que un equip, com el Vila-real, que tracta de tenir la possessió de baló, acabe sempre amb les mateixes grogues que el rival, o més, i fins i tot amb l'expulsió d'un jugador i de l'entrenador Marcelino García Toral que és un home nerviós, però tranquil, pacífic i educat...

La segona part, però, el Vila-real va tornar a baixar el llistó. No era fàcil jugar amb un menys, però el Xerez va començar a avisar amb Bodipo com a punta de llança, fins que a la tercera va arribar la vençuda i l'1-1 que posava les coses encara més difícils del què estaven.

Però aquest Vila-real, a base de repetir l'experiència, s'ha acostumat a sofrir i, quan semblava quasi més lògic que arribaria el segon dels visitants, novament va aparéixer Jonathan Pereira per crear perill, després de substituir un desaparegut Cani (el millor jugador del club que, quan desapareix com ahir, es nota moltíssim en el joc de creació, però tampoc estava fi Aquino i, en defensa, es patia molt).

Però als visitants es veu que els valia l'empat i per això es dedicaven a perdre tot el temps que podien, i més, amb esperpèntiques lesions fingides amb la connivència d'un àrbitre que mai havia consentit res de res als locals. I en això que, quan només faltaven 10 minuts i amb una afició bolcada, va arribar una jugada a baló parat que Melberg va enviar de cap a la xarxa: era el 2-1 i tornava a sonar, a cor, el Sí-se-puede! 

Sis o set minuts després, Ike Uche (que en aquest final de lliga s'ha transformat en un golejador decissiu i incansable) marcava el gol que, pensàvem, seria el de la tranquil·litat. Però res més lluny d'això, ja que només treure del mig del camp i, sense a penes temps per celebrar el 3-1, novament Bodipo marcava el 3-2 que reactivava els marcapassos... I sort que, pràcticament en el darrer atac del Xerez, no va tocar un centre ras que va passar com un coet pel davant de la porteria defensada per un Juan Carlos, el nostre porter titular que va tornar a quallar una bona actuació, malgrat els dos gols encaixats.

Al final, tothom demanant l'hora i l'àrbitre que allargava uns eterns cinc minuts complementaris que, a més, els havia perdut el Xerez quan anava empatat, l'equip desnonat al darrer lloc de la categoria i que va sembrar el terror al Madrigal plantejant el partit com una autèntica final, és a dir, igual que contra el Girona però sense aconseguir res: ni punts, ni primes...

Ara toca pintar de groc el Miniestadi del Barcelona, el proper diumenge (18h.) i, si és precís, posar-li la samarreta groga a Cristòfor Colom, perquè contra el Vila-real no van a poder ni l'oratge, ni els elements: #Tornarem!

..................................................................................................................

Fitxa tècnica:

3 - Vila-real: Juan Carlos, Mario, Musacchio, Mellberg, Jaume Costa, Bruno, Canteros, Aquino (Trigueros min. 41) Cani (Pereira min. 67) Uche i Perbet (Gerard Moreno min. 77).

2 - Xerès: Toni, Cámara ( David Prieto min. 81), Galán, Bouzon, Redondo, Bruno Herrero, José Vega (Rueda min. 64), Maldonado ( Alvaro Rey min. 55), Marquitos, Porcar i Bodipo.

Gols: 1-0 min. 8 Bruno, 1-1 min. 64 Bodipo, 2-1 Mellberg min 81, 3-1 Uche min. 88, 3-2 Bodipo min. 90.

Àrbitre: Sánchez Martínez (Colegio Murciano). Va ensenyar targeta groga al local Cani i roja directa a Canteros en el minut 36, i al tècnic Marcelino (minuto 45). I, pels visitants, grogues per a Maldonado, Marquitos, Bodipo i Rueda.

Incidències: Partit disputat al Madrigal, corresponent a la jornada número 40 de la Lliga Adelante, amb més de 15.000 espectadors, malgrat la retransmissió televisiva de TDP..