Des de Vila-real: YES WE CANI: Villarreal 2

El Real Madrid no mereixia empatar al Madrigal, donat que tot el bon futbol i l'espectacle va ser cosa de l'equip de Marcelino García Toral, no així els gols perquè van perdonar, com a mínim, dos ocasions clares a la primera part... que hauria pogut acabar 3-1 tranquil·lament, i una molt clara de Jaume Costa al segon temps (amb l'1-1 en el marcador) quan, amb Diego López batut, tenia tota la porteria per rematar i la va llançar fora.

La fragilitat defensiva del Real Madrid era posada en evidència per les ràpides bandes del Vila-real i també pel centre del camp, però, a la vegada, era dissimulada per una actuació arbitral on -com ens tenen acostumats als modestos- la reiteració i duresa de faltes dels madrilenys no suposava cap groga, és més, moltes vegades no s'assenyalava ni falta quan aquesta era favorable al Vila-real. La permissivitat arbitral beneficiava al que més puntades pegava, al Real Madrid, que va acabar amb 3 grogues, sí, però a les estadístiques queda que al Vila-real se li van assenyalar més faltes en contra...

El conjunt de Carlo Ancelotti es mostrava molt espès perquè només Modric i Isco feien circular el baló amb criteri, mentre la resta solien perdre'l a la primera de canvi: a més, el Vila-real també era el que portava el perill a la porteria contrària on Diego López va treure alguns balons que eren gols cantants i que, segons el comentari maliciós de més d'un aficionat groc, ens haurien salvat del descens ara fa poc més d'un any, d'haver repetit de groc alguna actuació com la d'ahir de blanc... El treball de Bruno, el magisteri de Cani i la incipient màgia de Manu Trigueros són els tres pilars bàsic d'una fàbrica de futbol que posa balons en safata a les tres, de vegades dos, puntes de llança com són Aquino, Gio i Pereira que van qüestionar les nòmines de més d'un defensa i centrecampista blanc...

Una passada de Bruno a l'interior de l'àrea que no va controlar Pereira va acabar amb la pilota als peus de Cani que, després d'un rebuig, va marcar l'1-0: YES WE CANI, el somni no era somni, el partit acabava de començar, però les bones vibracions seguien in crescendo per als aficionats vila-realencs que no vam parar d'animar durant tot el partit. Després va vindre la gran ocasió d'Aquino, desbaratada per Diego López i vàries aproximacions més amb perill...

Però, havia debutat Bale? Va passar més de mitja hora sense notícies de l'etern protagonista d'aquest estiu, gràcies a un periodisme de país subdesenvolupat que confón Espanya amb Madrid i no sap eixir d'una caverna on només parlen de coses que només els interessen a ells... Una falta no pitada, a favor del Vila-real i en l'àrea del Madrid, va propiciar un contraatac mortal, quan Modric va fer una passada excel·lent a Carvajal i, a contrapeu, cap defensor groc va poder fer-li una falta per aturar-lo i l'assistència perfecta va ser aprofitada per Bale que només havia de tocar amb el peu (1-1), després d'anticipar-se al defensor i de no haver demostrat encara res, de tots els mils de milions de coses que haurà de demostrar, perquè tots sabem que no val el que ha costat...

Al començament de la segona part, Bale també va voler demostrar que té tanta potència com Cristiano Ronaldo (això ningú li ho pot negar, ni a l'un, ni a l'altre, encara que tots podem discutir sobre les evidents carències tècniques, ja que els dos són ràpids i desborden per força i velocitat, però no per tècnica, ni molt menys!) i va llançar, des de lluny, un míssil que, si va per dins la pilota, l'hauríem vista a l'hora de replegar-la el porter, però va anar fora per poc. Després va arribar l'ocasió més clara del partit, la comentada de Jaume Costa, que tot sol davant d'una porteria sense la presència de Diego López, no va saber culminar una bona jugada de Gio dos Santos i Jonathan Pereira.

Ancelotti va moure la banqueta, van entrar Di María i Khedira, no sabem si per conservar l'empat o per especular un poc més amb les possibilitats d'una victòria sense busca-la i, a continuació, aprofitant una de les poques debilitats d'aquest Vila-real -que és la falta de contundència al centre del camp, on s'ha de fer més faltes tàctiques-, va vindre el segon gol del Madrid (1-2), obra d'un gran jugador, el ploró i xulesc Cristiano Ronaldo que, més que jugar a futbol, va vindre al Madrigal a discutir amb l'àrbitre i a despreciar-ho tot i a tots (després els seus apologetes no comprenen per què li xiulen a quasi tots els camps del món)...

Amb l'immerescut 1-2, el Vila-real va treure Pina i després Uche, i la defensa del Madrid va tornar a relaxar-se i mostrar-se vulnerable i tant Uche com Cani -excel·lent tot el partit- van poder avançar de nou al seu equip, com va passar un poc després en un altre xut de Cani, des de fora de l'àrea, que va acabar en el gol de Gio (2-2) després de ser refusat per Diego López (que sembla que en mig any al Real Madrid ha tapat totes les mancances que tenia quan jugava al Madrigal: insegur en les eixides, estàtic als còrners i balons bombejats a l'àrea, etc., ara, això sí, excel·lent sota els pals, un calc de López Vallejo). L'empat, al capdavall, seguia sent molt de premi per al Real Madrid i molt poc per a un Vila-real que va posar el bon futbol en tot moment.

Al Vila-real li falta contundència defensiva quan se perd la pilota: no pot ser que el Real Madrid faça una dotzena de faltes tàctiques al llarg del partit, per trencar els avanços grocs, i que, en canvi, sorprenga en dos contraatacs per fer els dos gols, el de Bale (és l'únic que va fer, anticipar-se a Mario, després que Carvajal entrara fins la cuina per la banda dreta) i el de Cristiano, de rebot, després d'un embolic dins de l'àrea.

El planter inflacionista de Florentino Pérez ve demostrant, des de fa anys, que no tot val el que se paga i que, pel fet de fitxar pel Real Madrid, no se passa automàticament a ser el millor del món, ni se guanyen els partits sense baixar de l'autobús, quan no s'ofereix un bon espectacle sinó que l'autobús se col·loca davant de la porteria pròpia i se juga a balons llargs al contraatac, perquè al centre del camp només en queda un que sap jugar, Modric, perquè l'altre que sabia ha fitxat per l'Arsenal...

Fitxa tècnica:

Vila-real.- Asenjo; Mario, Musacchio, Dorado, Jaume Costa; Aquino, Bruno Soriano, Trigueros (Pina, m.71), Aquino; Giovani dos Santos (Hernán Pérez , m.76) i Jonathan Pereira (Uche, m.65).

Real Madrid.- Diego López; Carvajal, Pepe, Ramos, Nacho, Illarramendi (Khedira, m.61), Modric, Isco, Bale (Di María, m.61); Ronaldo i Benzema (Morata, m.73).

Gols:
1-0, m.21: Cani.
1-1, m.39: Bale.
1-2 , m.63: Cristiano Ronaldo.
2-2, m.70: Giovani Dos Santos.

Àrbitre.- Fernando Teixeira Vitienes (comitè càntabre). Va mostrar targeta groga als locals Aquino i Pina, i als visitants Nacho, Ramos i Morata (al que li va perdonar una segona faltant 5 minuts).

Incidències: Partit de la quarta jornada de la Lliga BBVA disputat a l'estadi d'El Madrigal davant més de 22.000 espectadors.