VILA-REAL, 4 - RAYO VALLECANO, 0

 

Els aficionats del Vila-real ens vam acomiadar de la temporada, al Madrigal, amb un bon sabor de boca. Vila-real està en plenes festes patronals des de divendres i anar-se'n de sopar, o de festa en general, amb una 4-0 a la butxaca no té preu. Amb la classificació europea a la butxaca, els de Marcelino García Toral s'han acomiadat passant com un rul·lo per damunt del Rayo Vallecano (4-0), un rival que arribava amb els deures fets, ja que té assegurada la permanència a Primera durant un any més.

Sense grans dificultats, el Vila-real va imposar la seua qualitat als primers 45 minuts, practicant un joc de possessió, però també de pressió i velocitat després de robar la pilota al contrari. Marcelino ha promés lluitar per la sisena plaça per evitar la fase prèvia, però això ja depén del que faça avui la Real Societat en la seua visitat a Sant Mamés, però si perd, el Vila-real disputaria aquesta darrera possiblitat diumenge que ve, a les 12 hores del migdia a Anoeta... per això ahir s'havia de guanyar sí o sí...

El Vila-real va golejar el Rayo, amb un Musacchio gal·làctic que se'n anava constantment a l'atac, a base de pressionar fortament el rival, anular les escasses anades cap a l'àrea de Juan Carlos (que ahir tornava a ser titular a la porteria, per deixar descansar Asenjo, i va demostrar ser un suplent de luxe), i fer combinacions ràpides de baló entre Cani, Trigueros, Bruno i Moi Gómez que, com els altres joves promeses del planter, enguany també s'ha consagrat com un gran jugador en la elit de Primera Divisió: el creixement personal com a jugadors de Mario Gaspar, Gabriel Paulista, Jaume Costa, Manu Trigueros o Moi Gómez explica l'èxit col·lectiu d'un equip jove retornat a la categoria encara no fa un any i que, en principi, només aspirava a la permanència per raons òbvies.

El porter visitant, Rubén, va haver d'esforçar-se des del primer minut per evitar una major golejada, aturant les primeres rematades de Cani i Giovani, el qual també va intentar enviar-li una vaselina però Trahorras va desviar la pilota sota els pals. El joc era ràpid i noble, ja que discorria sense entrades excessivament dures però, a estes alçades de la temporada, els jugadors es ressenten del cansament i les lesions acumulades: així Borja López pel Rayo i després Cani pel Vila-real van haver de retirar-se sense haver jugat molts minuts.

El Vila-real volia els tres punts i aportava major desgast físic i el premi a la constància del Vila-real va arribar als 22 minuts quan Uche va rematar, a plaer, una jugada iniciada per Giovani amb una passada interior a Mussacchio que s'incorporava a l'atac i va centrar a l'àrea on el nigerià no va perdonar. El Rayo va intentar reaccionar, però es va trobar impotent quan, a falta de dos o tres minuts per a la mitja part, Aquino (que havia entrat per Cani) va centrar sobre Bruno que va rematar, sense oposició, al fons de la xarxa vallecana. Seguidament, va ser substituït per Jaume Costa, entre forts aplaudiments per al capità del Submarí Groc, i a continuació l'àrbitre va assenyalar el final del primer temps. La cosa pintava molt bé...

Però Marcelino va haver d'esgotar els tres canvis al descans perquè Giovani es trobava amb molèsties i va fer entrar Jonathan Pereira. El xicotet davanter, quan tots pensàvem que el partit estava resolt i que la segona part se'ns podria fer llarguíssima perquè tots pensàvem en el programa de festes i en anar de pressa a contactar amb els amics, va marcar un gol de craçk, de gran del futbol, als 10 minuts d'entrar al camp, després de controlar una precisa passada de l'omnipresent Beckembauer Mussacchio, va driblar un contrari, va encarar el porter i amb una vaselina perfecta va marcar el gol de la jornada que, a més, és el gol número 1.000 de la present Lliga BBVA.

El Rayo va quedar-se amb 10 jugadors quan l'àrbitre li va traure roja directa a Arbilla per una forta entrada pel darrera a Moi Gómez (que ahir també va ratllar a gran altura) quan es disposava a entrar a l'àrea vallecana. Jaume Costa, que ahir per moments semblava Diego, també va voler sumar-se a l'atac i a la festa, i va signar el quart a l'aprofitar el rebuig del porter Rubén al fort xut de falta llançat per Manu Trigueros. Era el 4-0, però el propi Trigueros va ser a punt de firmar el cinqué quan, en una altra falta directa a la vora de l'àrea, va estavellar la pilota al travesser quan tota la graderia cantava el gol i començava, per zones, a cantar l'Himne del Vila-real, a celebrar la gran temporada amb aplaudiments reiterats i, als darrers minuts, fins i tot fent l'Ona... El Madrigal era una festa i l'afició celebrava una temporada que, malgrat la irregularitat d'aquesta segona volta, ha estat molt brillant, sobre tot si pensem en les dues darrers (la del descens i la passada de l'ascens on se va patir el que no està escrit, o sí).

El Vila-real s'ha consolidat en la categoria després de l'oblidat accident del descens i ara toca, altra vegada, tornar a mirar cap a Europa que és, al cap i a la fi, l'hàbitat natural d'aquest EuroVila-real sempre respaldat per la força de l'afició... Enhorabona!!!

 FITXA DEL PARTIT

Vila-real CF.- Juan Carlos; Mario, Musacchio, Gabriel, Jokic; Bruno Soriano (Jaume Costa, 43'), Trigueros; Cani (Aquino, 18'), Moi Gómez; Uche i Giovani (Jonathan Pereira, 56').

Rayo Vallecano.- Rubén; Arbilla, Gálvez, Borja López (Rat, 15'), Nacho; Trashorras, Saül; Falqué, Bueno, Rochina; Larrivey.

Gols: 1-0 Uche (min.22); 2-0 Bruno Soriano (min.42); 3-0 Jonathan Pereira (min.55); 4-0 Jaume Costa (min.65).

Àrbitre: González González (castellà-lleonès). Va amonestar Trigueros (71') pel Vila-real i Gálvez (82') pel Rayo. Va expulsar amb roja directa a Arbilla (Rayo Vallecano) al 63'.

Incidències.- Partit disputat a l'estadi del Madrigal corresponent a la jornada 37 de la Lliga BBVA 2013/14, davant d'uns 20.000 espectadors que va anar incorporant-se a poc a poc, donada l'època de comunions i de festes patronals a la ciutat de Vila-real.