Revista Poble de Vila-real entre 2001 i 2004, que va ser
editat com un monogràfic al febrer de 2005 i ara es presenta
reeditat a tot color i ampliat, amb la col·laboració de les Regidories de
Tradicions i Cultura de l’Il·lustríssim Ajuntament de Vila-real, el qual sempre
s’ha mostrat disposat a publicar-me obres relacionades amb la història i la
cultura local, quan no a proposar-me-les, independentment del signe polític de l'alcalde de torn i això sempre és d’agrair. Potser el caràcter altruista de la
major part de les meues publicacions, com aportació individual o col·lectiva,
també ajuda...
és un recull d’articles propis, publicats
mensualment a la
Però si estic agraït per la publicació d’una obra
que ja es va exhaurir a la primera edició, no vull oblidar-me dels nombrosos
conciutadans (coneguts, amics i familiars), sobre tot els de més edat, que van
prestar-se al seu dia a oferir-me un fidel testimoni de saviesa popular, sense
el qual hagués estat impossible explicar com veníem al món els vila-realencs de
la dècada dels cinquanta i dels seixanta del segle passat, com vivíem, jugàvem,
treballàvem, ens divertíem i, fins i tot, com feien els soterrars dels que ens
van deixar en aquells temps. En definitiva, un recull d’oficis d’ahir i d’avui transformats per la
pàtina del temps o desapareguts del tot.
El llibre va començar a prendre forma, fa més d’una
dècada, amb la complicitat dels meus pares (nascuts entre 1920 i 1930) i
gràcies a un programa de ràdio conjunt, amb la periodista Gema Font, on me van donar total llibertat per entrevistar personatges
de tot el ventall artístic i laboral: des de les comares a les resadores de
soterrars, passant pels matalassers, esmoladors, dones dels magatzems de
taronja, terrissers, aiguaders, taverners, espardenyers, ribassers, els sastres
i les modistes, i així fins arribar a una cinquantena de vells oficis.
Però no vull oblidar-me dels lectors, ni de Juanjo
Clemente (director de la Revista Poble) que és, en
definitiva, qui m’obliga a escriure i a perdre el llegir de tant en tant i, per
suposat, a Vicent Pitarch i Almela, un vila-realenc afincat a Castelló de la Plana que
m’ha fet el pròleg, perquè encara que no sol vindre a la Vila per foradar les dures
penyes, sempre va fent brollar al sol les aigües de la dignitat de la llengua, la
història i la cultura, quotidianament, en aquesta terra nostra tant estimada i,
de vegades, tant assedegada de trellat, sentit comú i senzillesa. Si passeu per
Vila-real, podeu aconseguir el llibre en qualsevol quiosc de la ciutat perquè les
festes també formen part de la cultura popular.
2 comentaris:
Sembla molt interessant! Ara mateix telefone algun familiar (Jo no estic ahí)i li dic que passe pel quiosc! L'enhorabona!!!
Moltes gràcies, Sharita, espere que t'haja agradat!
Publica un comentari a l'entrada