L’any electoral ha començat per Andalusia, on s’ha demostrat que vivim a un societat major d’edat, envellida per l’augment de l’esperança de vida, on caduquen els temps de submissió a unes sigles, ideologies o líder concret, perquè el pessebre públic ja no dóna per a clientelismes i corrupteles disfressades per les demagògies partidistes.
La ciutadania sap que ningú té cap vareta màgica per solucionar les coses d’avui per demà, té ganes de canvi però, a poc a poc, sense presses, perquè als salvapàtries imprescindibles ja ningú se’ls creu.
Hem passat del proletariat decimonònic al precariat del segle XXI, amb la connivència dels que diuen ser els nostres representants. La feina s’ha mecanitzat, quan no robotitzat, la mà d’obra cada vegada és més prescindible i els anomenats intel·lectuals, guies o fars de la societat, s’escuden en fórmules desgastades com ara el I+D+i que, almenys a Espanya, només ha servit per a l’enginyeria fiscal i financera de grans empreses i empresaris, o en l’anomenat emprendedurisme que, de moment, només poden practicar els autònoms amb experiència.
Les velles polítiques ja no ens valen. La vella patronal i els vells sindicalistes trafiquen amb els diners públics de la formació, però obliden que el Partit Majoritari és el de l’Escepticisme.
Ja no hi ha burgesos i proletaris, només grans fortunes (algunes procedents del frau fiscal) i famílies que passen fam, xicotets empresaris que no reben subvencions ni crèdits bancaris, treballadors precaris, o aturats... I joves que només opten a l’autoocupació i a l’assalt democràtic de l’Administració Pública, on sobren retallades i falta matèria gris: per a quan un president/a que parle castellà, català i anglés correctament?
........................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, abril de 2015 nº 216, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada