LA POLÍTICA ESTÀ DE MODA

La prepotència se va instal·lar a Vila-real al novembre de 2006, concretament el mateix dia en què un servidor va prendre possessió de l’acta de regidor de la mà del bo de Manolo Vilanova.

Només vaig patir aquella situació del ja li contestarem per escrit fins el maig de 2007 quan, no solament vaig tenir la sort de no resultar elegit, sinó que vaig afirmar que Vila-real s’havia equivocat. 

Des d’aleshores, la meua vocació de polític professional va tendir a zero i crec que mai optaré a participar en cap llista electoral, perquè polític ho sóc com tots aquells que no volen ser considerats idiotes en el sentit grec de la paraula, però mai he escrit, ni escriuré, al dictat de cap partidisme. 

Els ciutadans no sempre encertem, perquè venim d’un silenci antic i molt llarg. La transició se va construir des de la por i des de la por ens han governat a tot l’Estat fins ara quan gràcies a la corrupció -ves per on!- els ciutadans han obert els ulls i han dit prou. 

A Vila-real el senyor José Benlloch renova la legitimitat per governar amb el vot de 17 regidors, al 2011 de 13, perquè no caldria recordar que els ciutadans només votem llistes tancades: un altre detall que s’haurà de canviar en els propers anys. 

I perquè la majoria de vila-realencs sabem que no aplicarà el vell rul·lo majoriabsolutista que tant de mal ha fet a la democràcia, a la política i, sobre tot, als dos partits grans que són els que més han abusat arreu de l’Estat. 

Ara s’obre un període nou, de benvinguda a la política participativa i de recuperació de tot allò que el vell partidisme ens havia negat: la transparència, la política social, la societat civil, la premsa objectiva, l’economia de proximitat i l’exemple del Vila-real plural dels darrers quatre anys.

 ........................................................

 P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, juliol de 2015 nº 219, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.