LA FELICITAT

L'estiu ha començat intens, calorós i humit com ens correspon de fet, de dret i per ubicació geogràfica.

Ja ha passat l'avorrida campanya electoral repetida i ara toca, sí o sí, arribar a pactes de govern per complir o incomplir tot allò que els nostres representants polítics ens havien promés de desembre a juny.

De tota manera, els que tenim la sort de treballar amb els temps que corren i, el que és millor encara, d'agafar les vacances a l'estiu, ens hem decidit a canviar el xip i dedicar-nos amb fruïció a retrobar paratges i paradisos perduts a la recerca del silenci, la pau, la tranquil·litat i, si és possible, allò que s'anomena la felicitat i que solem associar a viure com els xiquets, és a dir, sense preocupacions o urgències imminents, ni emergències puntuals.

El concepte de felicitat és tan variat i plural com el nombre de persones, col·lectius, tribus urbanes i ideologies. Cadascú és feliç a la seua manera, però com diuen que a l'estiu tot el món viu, els adults sempre volem reviure aquells anys de temps lliure quan omplir els espais d'oci era l'objectiu més immediat.

La infantesa sempre sol idealitzar-se perquè, com tots sabeu, el cervell humà tendeix a la memòria selectiva i a convertir els records llunyans en flaixos de felicitat personal i col·lectiva. Dels anys 60, per exemple, mitifiquem aquells banys a la Séquia Major o al propi riu Millars, pels voltants del Barco Voltat o sota el pont de Santa Quitèria que, ara mateix, ens semblarien poc higiènics perquè s’ha perdut el context rural on encara predominaven els carros i les haques sobre els ciclomotors i les furgonetes, l'aigua clara sobre la contaminada, l'aire nét sobre els fums industrials i els xiquets a la dula per uns carrers sense trànsit en tot l’any. L’esplendor de les festes als masets i les berbenes, quan la cançó de l’estiu solia repetir-se fins la sacietat.

De segur que tots els xiquets dels 60 i els 70 recordeu la màquina de música del bar La Granja, a la part superior dels porxes, on ens esperava l’apreciat Eusebio per jugar al bitllar o al futbolí i on sempre sonava, per exemple, La Felicidad de Palito Ortega: un tema de 1967 que no seria cançó de l’estiu fins el 1971.

I és que abans, malgrat la felicitat, els estius eren eterns...

 ..............................................................................................

 P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Juliol/Agost de 2016 nº 230, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.