EL GRAN CASINO

El breu pas, com a regidor, per la Casa de la Vila als temps gloriosos de l’anacrònic bipartidisme PP-PSOE em va servir, entre altres coses, per obrir-me els ulls respecte a la lluita teatral i caïnita entre els que, encara, són els dos principals partits espanyols.

Resulta curiós que els mateixos que hipotecaren l’Ajuntament de per vida, amb un préstec de 20 milions d’euros, per salvar-li el cul al govern autonòmic de Fabra (El Tancador de RTVV), ara diguen que la compra del Gran Casino no és una inversió, sinó un balafiament dels diners que no tenim.

Personalment, sempre he pensat que els membres de la Corporació Municipal haurien de lluitar colze a colze, partidismes a banda, per aconseguir el finançament necessari, tant a nivell autonòmic com municipal, per millorar la qualitat de vida dels vila-realencs, encara que això tinga costos individuals a nivell polític, perquè estem instal·lats en un sistema viciat on el que es mou no ix a la foto, ni va a la llista tancada de les properes eleccions: així, els més pilotes respecte al líder del partit propi, i no els més reivindicatius, són els que acaben sent la veu muda dels vila-realencs o dels valencians en altres instàncies més altes del poder, des dels temps de la corrupta Restauració de principis del segle XX fins l’actual govern central del PP, recolzat per PSOE i C’s.

Alguns, en canvi, pensareu en la vertadera prosperitat econòmica de Vila-real al primer terç del segle passat quan s’erigiren els edificis més emblemàtics de la ciutat que encara ho són: Gran Casino, Caixa d’Estalvis de Vila-real (actual seu central de Bankia que s’està posant a la venda per plantes), Casino Carlista, Teatre de Els XIII (actual Auditori), etc.

Però també haurieu de pensar que tot allò es va fer, com també la transformació del secà en regadiu, amb l’esforç unilateral d’uns vila-realencs que mai han estat ben tractats, fiscalment ni amb infraestructures, ni per la Monarquia, ni per la República, ni pel franquisme, ni per l’actual democràcia de la corrupció on es rescaten autovies centrals de Madrid, que paguem tots, pel valor de 36 aeroports de Castelló (uns 5.500 milions d’euros), però ni parlar-ne del Corredor Mediterrani.

.....................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Gener de 2017 nº 235, a la columna pròpia d'opinió Roure i llorer sota el mateix títol.