La televisió feia temps que havia anunciat l’arribada de la primavera, però aquella nit no va ser gens plàcida, entre la nuvolada que m’havia provocat una migranya insuportable i el gos que no parava de bordar, podríem afirmar que va ser una nit canina.
Durant el dia havia pogut comprovar que resultava molt difícil trobar un bar o restaurant on serviren suc de taronja natural de quilòmetre zero o aigua embotellada del terreny (de Benassal, Xóvar o Artana, tant se val!) o, com a mínim, alguna cervesa artesanal de la comarca, però tampoc.
Vaig haver de rodar un fum de supermercats per aconseguir-ho i, de passada, vaig aprofitar per buscar taronges i verdures que no foren de Sudàfrica, ni de mar enllà, però hauria d’esperar al mercat de dijous.
De camí cap a casa, vaig aprofitar per buscar una novel·la en valencià i em va tocar rodar més de mig poble. Al migdia vaig posar les notícies, volia informar-me sobre les darreres reunions dels empresaris valencians que, per fi (val més tard que mai!), s’havien decidit a reclamar el Corredor Mediterrani en aquesta Espanya d’infraestructures radials i d’inversions exclusives al quilòmetre zero, sí, sempre que aquest siga el de Madrid... però res de res, la RTVV encara no va i la perifèria mai ha interessat a la caverna mediàtica que tant s’escandalitza quan valencians i catalans reivindiquen infraestructures dignes i finançament més just. La vesprada la vaig passar entre catifes de taronja per terra, sense collir, i finques de fulles grogues sense conrear.
Per acabar el dia, en baixar a llençar la bossa del fem, vaig observar la bústia plena de sobres i el cor va començar a bategar-me acceleradament, i si m’havien notificat, per fi, el reconeixement o concessió de la dependència per als més vells de la família, als que van treballar tota la vida i ara cobraven una pensió mínima o zero perquè, al seu temps, els encarregats dels magatzems de taronges no presentaven a les dones quan tocava?
Però només hi havia publicitat i factures de dividends per drets de sénia d’horts erms que algun dia haurem d’heretar, o no perquè encara som a temps de renunciar a finques improductives.
Total que, quan començava a agafar la son ja clarejava el dia. He sentit olor de cremat i he obert les finestres: i si el Nini del meu fill li ha pegat foc al terme quinze dies abans de falles?
Aleshores, m’he despertat: un somni faller, o no!
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada