Adéu amic, Pasqual Batalla Llorens, t'estimarem sempre...
Fins el darrer dia he admirat la teua fortalesa, perquè quasi tots preferíem mirar cap a un altre costat i pensar que no ens creïem el que t'estava passant fins la darrera presentació de la revista FONT quan, per primera vegada, vas demanar que te justificaren la falta...Potser,
ens retrobarem algun dia perquè l'amistat sempre pesa més que la
coincidència en tants interessos comuns com ara la política, la
tradició, l'ensenyament, la història, la gastronomia, l'estima pel nostre entorn més
pròxim o, fins i tot, la passió futbolística pels nostres colors groc i
blau!
Mai oblidaré tantes converses privades, començant per aquells temps a la Tribuna del Pre-Madrigal de Primera Divisió i molt abans d'entrar en política:
- Veritat, Toni, que a tu Anna Soler no t'ha temptat? (Ara podreu parlar de tot, dona-li records!)
I tantes converses públiques, encetant unes tertúlies d'èxit amb Xavier Manzanet, a la COPE, en temps del també malaguanyat Enrique Ayet i aquells soparets a Castelló amb els companys de programa, com ara la doctora Miralles... I els empedraos de l'Embolic i els sopars al parany i els inicis de la redacció de la Revista Poble i la consolidació de la Revista FONT i els premis Maig i El nom és Vila-real i tantíssimes coses que hauríem de contar a dos veus, entre els dos... Ja comencem a tirar-te en falta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada