L'actual Estat espanyol és fruit, entre d'altres esdeveniments històrics posteriors, de la Guerra de Successió i de l'aplicació de les Lleis de Castella por el justo derecho de conquista a València, Balears, Catalunya i Aragó.
Amb la Guerra de Successió, tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó van perdre els Furs, els valencians també el Dret Civil. Els vila-realencs vam perdre 253 veïns (12 de gener de 1706)... Però la Història sempre l'escriuen els vencedors i per això, ara mateix, encara només se reclama el penyal de Gibraltar que, per cert, va ser cedit per Felip V als anglesos (Utrecht, 1713), entre d'altres coses, a canvi de la corona espanyola.
En canvi, bascos i navarresos van reforçar els Fueros per recolzar el Borbó i van aconseguir una llei d’Amejoramiento a les Guerres Carlines que va ratificar Franco per l’alçament dels requetés...
La Constitució actual reconeix Navarra i el País Basc com a territoris forals amb una fiscalitat pròpia. A més Galícia i Catalunya van ser reconegudes com autonomies històriques, Andalusia també després d’un Referèndum...
Els espanyols mai han sigut iguals davant la Llei, ni al segle XVIII, ni al XIX, ni al XX, ni al XXI.
El territori valencià és el pitjor finançat de tot l’Estat: pagar, ofrenar i callar... quant de temps més?
Microconte.-
Això era una Dictadura on, després de la mort del Dictador, els polítics van fer creure a la gent que estaven en Democràcia perquè n’hi havia separació de poders que garantia les llibertats dels seus ciutadans i, per tant, això era un Estat de Dret. I no contents amb això, també van adoctrinar a la gent explicant-los que aquell Estat no solament era la nació més antiga del món, sinó la més descentralitzada... davant la qual cosa els britànics del Regne Unit, per exemple, no van poder evitar un esclat de riure. La veritat és que era un Estat envejat per la seua situació geogràfica, el seu Sol permanent, els seus variats i magnífics paisatges, la gastronomia excel.lent de tots els seus racons, els seus edificis històrics, l’art en totes les seues manifestacions, la gran varietat de tradicions festives i culturals, així com la diversitat idiomàtica i etnològica representada per castellans, gallecs, bascos i catalans que, a partir dels regnes medievals peninsulars, conformaren una amalgama cultural que ha arribat fins el segle XXI. L’única mancança d’aquell Estat era la pervivència del franquisme i la inexistència de polítics i estadistes amb currículums èticament homologables...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada