El patrimoni cultural està format per l'herència rebuda, siga material, immaterial o digital. Els monuments, els paisatges naturals, les tradicions orals, les pel·lícules o els museus formen part del nostre llegat.
La U.E. dedica l'any 2018 a celebrar l'Any Europeu del Patrimoni Cultural amb l'objectiu de donar a conèixer el potencial de tota la riquesa cultural d’Europa. Però aquest potencial se va perdent, a poc a poc, amb la globalització, si no posem remei exigint a l’Administració Pública una defensa més intensa de tot allò singular que ens diferencia com a poble.
Si existim en aquest món tecnològic, sota una allau uniformitzadora com mai s’havia vist en la història de la humanitat, és només gràcies a petits trets diferencials que, de vegades, anomenem tradicions i se poden observar en la nostra forma de viure, parlar, escriure, menjar, relacionar-nos, divertir-nos, construir i, pot ser encara, treballar i produir.
Vila-real, com a poble industrial i llaurador, ha viscut prou d’espatlles a la conservació del patrimoni, perquè tampoc hem aspirat mai a ser un centre d’interès turístic ja que, per desgràcia, el patrimoni també s’ha mirat sempre com un bé de consum per a traure-li un rendiment econòmic.
Però les coses estan canviant molt de pressa, els mitjans de transport són més barats i ràpids que mai, les noves tecnologies ens transporten, en segons, a racons paradisíacs reals de forma virtual, les grans ciutats del planeta es dediquen a competir en atractius arquitectònics (qui té la torre més alta), culturals (qui presenta la millor programació artística), esportius (qui organitza les competicions amb més audiència mediàtica) i turístics en general.
Vila-real sense un gran Museu Històric de la Ciutat és d’una altra lliga. Sí, s’ha perdut gran part del patrimoni, però és hora de posar en valor tot allò que encara tenim, com ara la Séquia per exemple. Als darrers anys democràtics s’han recuperat 25 immobles i això pot ser un punt de partida.
Cal escoltar els nostres vells i començar a valorar el patrimoni audiovisual dels records, tant positius (on treballava, al magatzem o a la fàbrica?, com?, com festejava?, com eren els parts a les cases particulars?) com negatius (com va passar la guerra?), la nostra història i la nostra llengua, per mirar al futur amb dignitat, perquè ningú ho farà per nosaltres fora del nostre entorn.
......................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Febrer de 2018 nª 247, a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada