ATUR CRÒNIC, TREBALL VOLÀTIL

Als primers anys de la Revolució Industrial a Anglaterra, es va desenvolupar un moviment contrari a l’aplicació de la màquina al procés productiu encapçalat per Ned Ludd: el luddites trencaven màquines, encenien tallers i fàbriques i, per tant, també acabaven contribuint a l’atur. Però la mecanització del sector primari va derivar molts treballadors del camp cap al secundari, on la indústria oferia un treball més estable perquè no depenia de les inclemències de l’oratge.

Darrerament, la Revolució Tecnològica -que no deixa de ser una fase més de la industrial- està robotitzant la indústria i la terciarització de l’Economia és ja una realitat als països desenvolupats, com el nostre: la novetat és que moltes tasques rutinàries del sector serveis s’estan informatitzant amb una velocitat uniformement accelerada, el caixer substitueix el treballador de la banca, l’ordinador la finestreta de comprar entrades pel teatre, el cinema i, cada vegada més, la cistella de la compra o els regals d’aniversari, Nadal o Reis.

Segons els experts, totes les revolucions econòmiques han substituït una forma de treballar per una altra, però si a l’artesà que treballava amb les mans el va substituir el mestre de taller que regentava una màquina, ara veiem que, normalment, se queda la màquina però no el treballador... per no parlar dels salaris de misèria que s’han imposat als darrers anys amb la Gran Excusa de la Crisi.

Què és una crisi? És només un temps de canvi, en la forma de treballar, de pensar, de comprar i, en definitiva de viure. No pensen que s’hauria d’institucionalitzar, d’una vegada per totes, una vida digna per a tots, és a dir, per als que treballen i per als que no? Per què hi ha multinacionals que no sabem on paguen els impostos, mentre se castiga el xicotet productor local llaurador, industrial, comercial o autònom en definitiva?

I si Vila-real és una ciutat líder en creació d’ocupació amb un 15,18% d’atur: mal de molts, consol de pocs! Saben que els dic? Que tot fum de canyes, mentre no tornem a l’atur tècnic del 2006 (4,9%), és a dir, als temps quan es deia: A Vila-real, el que no treballa és perquè no vol i Si no lloro, al paro.

De tota manera, l’Ajuntament fa molt bé de seguir amb les campanyes de recolzar els més necessitats, però també als joves emprenedors que són el futur.

..............................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Juliol/Agost de 2018 nª 252, a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.