QUAN VILA-REAL ERA UN POBLE...

QUAN VILA-REAL ERA UN POBLE

Cor mixt a 4 veus

  

Lletra: Antoni Pitarch Font

Música: Rafael Beltrán Moner

  

Premis POBLE 2019

 ************************

  

Quan Vila‐real era un poble

tots jugaven al carrer,

anaven a peu a escola

i cantava el pregoner.

Regaven arreu en fila

tots els horts de tarongers,

ensacaven les bajoques

i n’hi havia pocs joguets.

Eren uns temps més modestos

I els nostres iaios, xiquets.

***

Els hòmens anaven al tros,

les dones al magatzem

pels carrers sense asfaltar

plens de pols, també de fem

amb els carros i les haques

i el vapor i el fum del tren.

***

Els temps de la Panderola

també ho eren de cançons,

d’aiguardent a la taverna

i de moltes processons.

Passejant pel Camí Cedre

despertaven els amors,

una nóvia amb entrà de carro

podia triar un senyor

fent entrar al nóvio a casa

i quan més prompte, millor.

***

Mentre s’eixampla la Vila

amb uns orígens forals,

creix el sentiment de poble

pels afores i els ravals.

***

Hui Vila‐real no és un poble

perquè som una ciutat,

amb hospital i metges,

mestres i universitat

i més gent que és nouvinguda

‐un nou temps, diversitat-,

serveis, cítrics i ceràmica,

gran futbol de qualitat

creuant l’aldea global

com els vells avantpassats.

                                                   A.P.F. / Estiu, 2018.-