El Vila-real Club de Futbol ha tancat la pitjor primera volta en Primera Divisió de la seua història, ocupant llocs de descens en una Lliga molt estranya on, a banda de la novetat del V.A.R. (la tecnologia tot ho abasta!), no n’hi ha enemic xicotet perquè al darrer classificat (l’Osca) a penes si el separen tres o quatre victòries del primer en llocs europeus.
Però després de l’estranya destitució/retorn de l’entrenador Javi Calleja -i de l’interregno de García Plaza- dóna la sensació de que tot està començant a canviar, en positiu, sobre tot des de la gran victòria a casa contra el Sevilla amb el nou sistema de tres defenses centrals i la resurrecció del mag Santi Cazorla que no solament s’ha recuperat per a l’elit del futbol mundial sinó que, ara mateix, torna a ser el líder de l’equip groc i l’amo del centre del camp, és a dir, de la fàbrica on se genera tot el joc creatiu de cara a la porteria contrària, però també on s’incrementen els percentatges de possessió de la pilota que consoliden la confiança defensiva i marquen el ritme dels partits.
A l’equip li està costant fer gols i guanyar els partits, però els equips rivals tampoc estan acabant de demostrar un regularitat manifesta si exceptuem el cas del líder, el FC Barcelona, perquè aquesta Lliga Santander 2018-19 és la Lliga futbolística més igualada que es recorda.
La primavera ja s’albira a l’horitzó i tot està encara per fer, però tot és possible com ja va dir el gran poeta Miquel Martí i Pol: el mes de març és vital per remuntar des dels llocs de descens a una posició intermitja que ens aproxime als 43 punts que, matemàticament, no solament ens donaran la salvació i la continuïtat en la Primera Divisió del futbol espanyol sinó, fins i tot, la possibilitat de tornar a somniar amb el club que des del 1998 és la il·lusió de tot un poble...
De tota manera, perquè la primavera siga de primera, també cal que guanyen els nostres el proper 28 d’abril i el superdiumenge del 26 de maig.
En futbol, almenys a Vila-real, tots tenim clar qui són els nostres, llàstima que en política sempre són més difícils d’identificar... i més ara amb tanta sopa de lletres!
..............................................................................................................................
P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Març de 2019 nª 259 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada