ADDICCIONS

Vivim a un poble tranquil, dins d’una comarca sense greus problemes de convivència ni d’ordre públic, tampoc de trànsit rodat, ni d’embussos viaris en hores punta si ens comparem amb l’estressant densitat demogràfica i automobilística de les grans conurbacions i àrees metropolitanes de l’Estat. De tota manera, la societat actual, tan diversa i complexa, també genera certes addiccions perilloses que arriben a tots els racons, també al nostre. 

Als anys 80, amb tota la controvèrsia de la reconversió laboral, a Vila-real va arribar l’heroïna, la sida i altres malalties postmodernes, més endavant o quasi al mateix temps també va arribar la cocaïna i altres drogues menys mal vistes. 

Potser, hauríem de replegar el testimoni de Mossén Guillermo Sanchis -per exemple- a l’hora de quantificar la magnitud del problema o dels treballadors dels serveis socials si volem consultar estadístiques... però aquesta problemàtica de les addiccions, la més antiga de l’alcohol o l’actual de les apostes que ja recau en els més joves de cada casa amb la popularització d’Internet, no sempre va relacionada amb problemes econòmics, d’atur o d’exclusió social, que també!, però de segur que a tots ens ve al cap algun/a jove o no tan jove vila-realenc/a de famílies ben posicionades econòmicament i social que ja no són amb nosaltres perquè van caure a l’infern de les addiccions. 

Per suposat que no cal caure en aquella famosa frase de la iaia de torn que afirmava, més o menys, que La joventut està lliurada al Dimoni, però en aquesta societat excessivament hedonista que predica l’èxit sense esforç, el consum compulsiu, el diner fàcil, el luxe i el plaer immediat diuen que circula molt la cocaïna, amb quantitat i sobre tot en festes... i quan és festa? 

Segons dades contrastades, cada cap de setmana (de dijous a diumenge?), és a dir, ja no parlem de Pasqua, Sant Pasqual, la Mare de Déu de Gràcia o la Nit de Cap d’any que solia ser el calendari fester dels vells rockers dels seixanta-setanta (les velles rockeres també solien eixir, però menys) als que ara els toca fer de banquers, psicòlegs, metges, pares, mares, iaios, cangurs i el que se presente. 

S’ha globalitzat l’epidèmia de les addiccions, però només amb la lluita local podem acabar amb els conflictes globals.

..............................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Abril de 2019 nª 260 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.