NOSALTRES ELS VALENCIANS

Quan Joan Fuster va publicar Nosaltres els valencians (1962), el valencià dominava els carrers i els patis de les escoles, però n’hi havia poca gent que el dominara, a nivell escrit sobretot. És per això que un jove filòleg vila-realenc, de nom Vicent Pitarch va començar a donar cursets als seus amics i companys a la seu dels Lluïsos, per exemple, fins acabar convertint Nosaltres els valencians en el primer programa de ràdio (1969) en valencià a Ràdio Popular de la Plana (ara COPE), però també en el primer que s’emetia des de Vinaròs a Oriola i de Morella a Guardamar. 

Als 70 va arribar a l’institut Tàrrega un jove Jaume Cabré que no solament va iniciar-se com a escriptor a Vila-real, sinó que, a banda de la docència de llengües clàssiques, impartia valencià i audicions de piano des del seu domicili particular al passatge Escultor Ortells (ara de Mossén Serafí Sorribes). 

Però no va ser fins els 80, amb la primera Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià quan els nostres joves i xiquets van poder, per fi, aprendre a parlar i escriure correctament la nostra llengua i quan els vila-realencs començàvem a familiaritzar-nos amb la lectura en valencià mitjançant publicacions locals com ara l’Exágono dels Lluïsos o, a partir de 1986, llegint l’Edició Vila-real del periòdic Mediterráneo on vaig participar com a columnista al costat de Xavier Manzanet, Emilio Obiol o Joan Damià Bautista, per exemple. 

Però seria ja a la dècada dels 90, amb la creació de l’Acadèmia (AVL) a més de la nostra Revista Poble que tant ha contribuït a la normalització del valencià, quan l’Ajuntament de Vila-real posa en marxa la Regidoria de Normalització Lingüística, en temps de Maria Gràcia Molés, on la dedicació constant de l’inoblidable amic Pasqual Batalla va consolidar FONT com la publicació d’investigació i estudis locals, totalment en valencià, que porta la història i la cultura del nostre poble per les universitats de tot el món. 

Als patis de les escoles del segle XXI, el valencià és una llengua minoritzada amb el domini del castellà i el creixement de llengües estrangeres com ara l’àrab o el romanés, però comptem amb parelles lingüístiques per fomentar-ne l’ús i amb el més llarg llistat d’escriptors d’èxit i qualitat com ara Vicent Usó o Anna Moner, mentre també podem presumir del delegat al País Valencià de l’Institut d’Estudis Catalans (Vicent Pitarch), del president de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Ferran Carbó) o del president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (Ramon Ferrer).

........................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Desembre de 2019 nª 267 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.