EL GRAN CASINO

Des de finals del segle XIX, la societat occidental s’estava fent l’ama d’un nou món dominat per l’aliança entre la burgesia emergent i una antiga aristocràcia que se resistia a deixar de ser influent: les ciències avançaven que era una barbaritat, amb el ferrocarril i el vaixell de vapor començaven a exportar-se taronges per tota Europa, els carrers més cèntrics de les ciutats canviaven els fanals de gas per la llum elèctrica, l’èxit aportava el luxe i la distinció a les classes acomodades, es vivia una Belle Époque més per contrast amb les tragèdies posteriors (guerres mundials, etc.) que res! 

Vila-real no vivia al marge de tot aquest ambient i, si ho mirem amb perspectiva, l’actual patrimoni arquitectònic de la ciutat, públic i privat, pertany quasi exclusivament a les dècades anteriors a la guerra civil que, de sobte, va expandir la misèria tall arreu. 

Però si volem parlar de les característiques més notables del Gran Casino que manà construir La Maiorasga, Consuelo Font de Mora Giner y Cerdán de Landa y Pérez, inaugurat l’1 de gener de 1910, encara haurem de consultar l’imprescindible treball de Pasqual Garcia Sales: Aspectes arquitectònics del Vila-real de primeries de segle (Ajuntament de Vila-real, 1992). 

Amb un estil historicista i eclèctic aspirava a imitar el gran casino de moda, és a dir, el de Sant Sebastià. De tota manera, ara mateix, a principis de 2020, és a dir, el darrer any de la segona dècada del segle XXI i encara en els primers 100 dies d’un govern central progressista que ha promès acabar amb la plaga del joc i de les apostes que ja afecta, sobre tot, a la població menor de 30 anys, pareix que parlar de casinos siga parlar del Paleolític o d’un temps tan llunyà on no n’hi havia res de polítiques socials (salari mínim, pensions, sanitat i educació públiques de qualitat, etc.), encara que els burgesos noucentistes de principis de segle aportaren al patrimoni arquitectònic local molt més que no els burgesos vila-realencs de postguerra i finals del segle XX. 

A banda de les qualitats arquitectòniques i estètiques, l’Ajuntament de Vila-real dotarà l’edifici amb dependències municipals que, ara sí, gaudirem tots perquè també tindrà cabuda la cultura tal com l’entenem avui en dia, és a dir, al servei de tota la ciutadania perquè entre tots ho paguem. 

De tota manera, el Gran Casino amb el seu antic teatre de la Ta-go-ba (Tàrrega, Goterris, Barrachina) sempre ens evocarà un temps d’emprenedors de debò on es va sembrar futur i il·lusió.

........................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Febrer de 2020 nª 269 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.