divendres, 31 de desembre de 2021

EL 2022 NAIX A CASA

 

Els anys som com els nadons, alguns naixen a casa -com naixíem els vila-realencs abans de 1960- i d’altres naixen en llocs especialitzats… M’explique! 

La pandèmia no ha parat de repuntar al mes de desembre, hi ha més contagis que ara fa un any, encara que hi ha menys ingressos hospitalaris gràcies als que ens hem dignat a vacunar-nos -que som la majoria- mentre disminueix la mortalitat per Covid-19, però la prudència és la mare de la supervivència i molts conciutadans repetim l’experiència de rebre l’Any Nou a casa o, com a molt, al maset propi o dels amics.

Per tant, l’any 2022, com l’anterior, també naixerà a casa.

Antigament, els joves celebràvem l’arribada de l’any a l’antiga Plaça Major, és a dir, la bonica, l’entranyable, amb el seu Rei Jaume I presidint tots els esdeveniments populars quan sonaven els quarts i les dotze campanades a la torre de l’Arxiprestal. 

Més endavant es va perdre aquest costum que va deixar d’arrelar entre les noves generacions de joves quan va arribar el boom econòmic, citrícola-i-tauleller, a la ciutat i decidírem passar la Nit de Capdany en llocs, cada vegada, més allunyats de la ciutat, mentre el ritual d’eixir de restaurant, a partir de les nits de sopar amb orquestra a l’Ermita, es traslladava als grans salons de l’interior de la ciutat, mentre s’estandaritzava la festa del cotilló, el bagot de raïm o els dotze gallets de clementina, cosa que la pandèmia i la inflacció en tota classe de productes alimentaris ha tornat a frenar i, potser, ara tornem a enyorar aquelles nits de la infantesa, davant el televisor, amb una programació musical interminable a base de cantants i còmics famosos enregistrats en playback.

Els nadons vila-realencs ja no tornaran mai a nàixer a casa, perquè ara comptem amb clíniques i hospitals que ens ofereixen totes les millors garanties, però sempre convé recordar d’on venim als més menuts: d’un poble que s’ha fet ciutat i ha quedat bloquejat entre el riu Millars, la via del ferrocarril que ens asfíxia amb els trens de rodalies que no roden i la l’alta velocitat que encara és lenta, la carretera nacional que ens estrangula, l’autovia sense accés que vol tornar a ser autopista i unes eixides impossibles cap a les ciutats veïnes (Onda, Nules, Borriana, Almassora i, per suposat, Castelló).

Tirorí, tirorí, fins que no acaben la Ronda Sud-Oest i desaparega la pandèmia, no monanirem d’ací!

......................................

Article publicat a la Revista Poble de Gener de 2022, núm 290 en la meua columna d'opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes