LA PLANA, DO DEL MILLARS

Si Egipte és un do del Nil, no exagerem a l’afirmar que la comarca de La Plana és un do del Millars, a més petita escala, si voleu. 

El riu Millars no solament ha conformat el relleu, guanyant-li terreny al mar, amb els seus dipòsits al·luvionals, sinó que ha propiciat una economia agrícola que, fins temps ben recents, ha fet prosperar els pobles de les dues vores del riu, emmarcats geopolíticament dins de la Plana Alta o la Plana Baixa, segons s’ubiquen al nord o al sud de la nostra font de vida. 

Gràcies al Millars mai hem tingut problemes d’abastiment d’aigua potable, per al reg o per a l’ús industrial, fins i tot en èpoques de sequera com l’actual que tant està afectant a bona part de la península Ibèrica (Portugal inclòs), però també gràcies a les entitats tradicionals, com ara els sindicats de regants, que des de la Sentència Arbitral del Comte de Ribagorça (1347) han vingut col·laborant per fer un just repartiment i un bon ús de les seues aigües. 

Però a banda de la desastrosa conjuntura actual, pels baixos preus de la taronja o la importació de tota classe de fruits durant tot l’any per part de les grans distribuïdores comercials, venen temps difícils, no ja de reconversió varietal de la taronja, sinó de transformació integral de l’activitat agrària per passar del minifundisme individualista actual a la creació de macrocooperatives autòctones que possibiliten els conreus ecològics de qualitat, així com el comerç de proximitat, sense renunciar a l’exportació internacional on la qualitat serà pionera en el màrketing comercial. 

Les pandèmies i les guerres inoportunes ens han ensenyat que cal apostar pels productes de quilòmetre zero i deixar de venerar la imperfecta globalització, perquè tot el que produïm nosaltres no caldrà comprar-ho fora. 

Com tampoc caldrà dirigents de fora, si els nostres llauradors poden elegir representants de casa que defensen els nostres productes com sabem que ho fa -i ho farà encara més- l’amic i president de les nostres Aigües, Pasqual Broch Reverter.

........................................................  

Article publicat a la Revista Poble d'Octubre nº298 a la meua columna d'opinió Roure i Llorer sota el mateix títol.