TINGUEM LA FESTA AMB PAU

Els vila-realencs més veterans encara recorden aquella pel·lícula del gran Berlanga dels anys cinquanta (1953), Bienvenido Míster Marshall, que parodiava l’arribada dels americans amb la visita del president Eisenhower o la instal·lació de les bases militars americanes en territori espanyol en plena guerra freda, entre Estats Units i la URSS, que Franco va aprofitar per consolidar la seua dictadura, mentre la saviesa popular cantava, des de la clandestinitat, aquesta albada:

En el Cielo manda Dios,

en la tierra los cristianos

y en esta España de Franco

mandan los americanos.

Ande, ande, ande, la marimorena

compra botifarres de ca la Porena...

I, encara que els nordamericans sempre s’han presentat, fins ara, com els líders del món lliure, no caldria recordar que també han consolidat moltes dictadures com ara l’espanyola o les hispanoamericanes. 

De tota manera, els americans des d’aleshores han estat un poble amic fins l’arribada de Donald Trump -que no és Ronald Reagan- o la guerra de Vladimir Putin -que no és Mihail Gorbatxov...

Arriba maig i tots ens mereixem un parèntesi per honorar Sant Pasqual i pregar per un món menys bel·licista i més col·laboratiu, per això a Vila-real ja preparem el kit per a resistir deu dies llargs de festa i ens hem oblidat, per moments, de la recomanació de la Unió Europea per acomiadar a Míster Marshall amb el kit per resistir a casa tres dies de guerra... 

Ara toca, sí o sí, festejar, però no cal oblidar, en passar festes, unes reflexions fetes pel senador conservador francès Claude Malhuret que ve a dir, més o menys, que Washington s’ha convertit en la Cort de Neró, amb un emperador incendiari, cortesans submisos i un bufó dopat de ketamina encarregat de la porga de la funció pública (Elon Musk): un drama per al món lliure, però sobre tot un drama per als Estats Units. 

El missatge de Trump és que no serveix de res ser el seu aliat perquè no et defensarà, és més, t’imposarà més aranzels que als seus enemics i t’amenaçarà amb apoderar-se dels teus territoris al temps que recolza les dictadures que envaeixen l’espai europeu. El senador creu que intimidarà a Xina agenollant-se davant Putin, però Xi Jinping davant del naufragi nordamericà, de segur, s’estarà preparant per a la invasió de Taiwan. 

Mai en la història, un president dels EUA ha capitulat davant l’enemic, mai cap president ha recolzat cap agressor contra un aliat. Mai cap president havia trepitjat tant la Constitució nordamericana, emés tants decrets il·legals, destituït als jutges que li ho podien impedir, fulminat d’un sol cop a l’alt comandament militar, debilitat tots els contrapoders i mai havia pres el control dels mitjans de comunicació i de totes les xarxes socials. 

Açò no és una deriva liberal, és el començament de la confiscació de la democràcia. Recordem que només un mes, tres setmanes i dos dies va tardar Hitler en derrocar la República de Weimar i la Constitució d’Alemanya. Però ens queda l’esperança de confiar en la solidesa de la democràcia als Estats Units perquè el país, la ciutadania, ja està organitzant-se i prenent els carrers per a protestar. 

Trump ha fet en dos mesos més dany als Estats Units que durant els quatre anys del seu anterior mandat. Estàvem en guerra contra un dictador, però ara lluitem contra un dictador recolzat per un traïdor. Fa un mes, mentre Trump passava la ma per l’espatlla de Macron a la Casa Blanca, després d’humiliar Zelenski, Estats Units votava a l’ONU -junt a Rússia i Corea del Nord- en contra dels europeus que demanaven la retirada de les tropes russes. 

Si recordeu la pel·lícula nordamericana El món està boig, boig, boig (1963) -que alguns vam vore al Condal, al Bahia, a l’Infanta o al Real Cinema- allò era una comèdia, però ara mateix amb Trump, Putin, Kim Jong-un, Milei, etc. el món és a punt de la tragèdia: que s’ature el món, que s’aturen les guerres, tinguem la festa amb pau!

Revista Poble nº327, maig 2025