-Quedem a Laeros? Sí, demà divendres, de deu i mitja a onze... a dos quarts d'onze, efectivament...
-No me digues que Jaume Verdeguer te passa una comissió per fer-li publicitat?
-Això mateix! Per a que després critiqueu als polítics que volen fer-se rics a tota costa...
-O siga, o sea..
La discoteca Eros, el temple pagà per antonomàsia del Vila-real dels anys bàrbars, és a dir, dels setantes i vuitantes -sobre tot!-, torna a obrir les portes.
No sabem si, aquesta vegada, les segones parts seran millors o pitjors que les primeres, però és una iniciativa -més romàntica que empresarial- del polifacètic Jaume Verdeguer, aquesta vegada en la seua reconeguda faceta de discjey: Moody Blues (Noches de blanco satén), Richard Cocciante (Bella sin alma), Roberto Carlos (Detalles), Jane Birkin (Je t'aime moi non plus)... cançons lentes, millor dit (k)lentes, música-disc (Boney M i d'altres, fins i tot Dire Straits amb Marc Knopfler a la guitarra, etc.)...
Així que ja ho sabeu: mà de perruca, dents postisses, bastó... i tots els que esteu, cronològicament, al voltant de l'estreta línia roja dels 50 anys, ens veiem divendres a la nit.. sí, on hi havia el Pub Cotton. El vells rockers mai no moren, però tampoc no volen envellir...
========================================================================
