Partit impressionant anit a Mestalla, empat que sap a victòria per al Vila-real, una altra lliçó de futbol total... però, una vegada més, ineficàcia defensiva, gols rebuts a baló parat (en remats de cap a plaer o amb escassa oposició de la defensa groga) i, en definitiva, de 12 punts possibles contra "els grans" (Sevilla, Barça, Madrid i València) només un...
I això què significa, que és per estar-ne disgustats? No, ni molt menys!
Simplement, que s'està imposant la lògica: el mateix equip virtuós de l'any passat que va aconseguir ser Subcampió de Lliga jugant, només, una competició, és molt difícil que puga repetir una campanya semblant després de l'Eurocopa (on Capdevila, Senna i Cazorla van aportar moltíssim), de fracassar o abandonar (¿?) la Copa del Rei a la primera de canvi, és a dir, com sempre i, naturalment, de jugar una Champions on interessa arribar el més lluny possible però, això sí, amb un equip un any més vell, reforçat escassament a l'estiu (Llorente, Ibagaza...) i de cap manera a l'hivern...
Per una altra banda, hi ha jugadors fonamentals que no tenen recanvi, com és el cas de Diego López, Capdevila, Eguren o Marcos Senna... també està allò de la crisi econòmica que, segons el president, Fernando Roig també arribarà al futbol (l'evidència és l'immobilisme del mercat futbolístic d'hivern), però en el cas del Vila-real sempre quedarà la cantera i la ciutat esportiva...
Anit, molt bon partit a Mestalla per a tots els bons aficionats al futbol, seguidors del Barça, del Madrid, de l'Atlètic, del Sevilla... però no pels seguidors del València (supose) i tampoc pels del Vila-real. L'empat va tenir sabor a victòria, però només suma un punt..
..............................................................................................................................
