CARTA VIRTUAL

A SS.MM. RR. d'Orient:

Tots pendents de l'oratge,

per saber si els rebríem

en directe o per la TDT,

espere perdonen el retard
en adreçar-me a vostés, per Internet,

tot aprofitant les NN.TT. o T.I.C.,
encara que he estat a punt
d'enviar-los un SMS urgent
o, millor encara, un MMS,
donada la meua querència
a il·lustrar els texts
amb imatges en JPG, TIFF,

i, fins i tot, amb PDF i GIF
però millor des del blog,
ja que no tinc Twenty,

ni Facebook...

No vaig malament d'autoestima
perquè, malgrat tot, la vida
no em tracta malament,
hi ha gent que diu que m'estima
i procure comportar-me racionalment.

És per això que, en principi,
no pense demanar-los res,
ans al contrari, voldria
renunciar a certs plaers virtuals
de la societat postmoderna,
com ara l'IPOD, l'IPHONE,
la PDA, el mòbil, el PC,
la Nintendo DS, la Play Station,
la WII, l'XBOX, el MAC BOOK,
el E-READER o BOOX o E-BOOK,
també al MP3, MP4 i a la PSP,
a la digital i les SD, a l'USB,
i al WIFI i al portàtil
i a totes les eines amb tanta GIGA
que m'han portat a l'UVI
l'estressada VISA...
però com sóc de l'ensenyament

i l'empresa no me regala res,
hauré de seguir mantenint
tot aquest arsenal tant necessari
en la societat del coneixement,

bé siga per perdre la vista

o alguna funció de la ment...

Per mi no demane res,
només vull pau, salut i harmonia,

que retorne la feina i el treball,

l'economia productiva i la salut laboral,

i per vostés molta paciència
amb el Papa Noël de Vila-real

per tant deslleial competència.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

CARBÓ GROC

Bony any a tothom. Aquest primer post del 2008 vol ser constructiu, obert a l'esperança i carregat de regals i presents dels Reis d'Orient per tots els vila-realencs i lectors en general...

Però, any nou, futbol vell. Sistema Pellegrini: lents i pel mig, mai per les bandes. Molta possessió del baló i poca efectivitat. Molta tècnica, poca agressivitat, poca alegria en el joc... El tema no és nou: llevat de la victòria a domicili contra el Getafe que va maquillar una mica la crisi, el Vila-real C.F. d'enguany no enamora.

No estem parlant de números (en aquest moment quarts en Lliga i vius en UEFA i Copa del Rei, sí; però, per quants de temps jugant com anit?), sinó de joc. L'efectivitat de Rossi i Nihat en atac ha amagat la debilitat defensiva amb un Ángel que no acaba, un gran central que havia de tornar per Nadal, com l'Almendro (Gonzalo Rodríguez), però encara no hi és; un Josico imprescindible a qui no li s'ha buscat o no li s'ha trobat substitut, una davantera amb dos homesgol clars (Rossi i Nihat) i davanter centre clàssic (Guille) i una excessiva quantitat de mitgespuntes que, a l'hora de la veritat, són uns artistes amb el baló als peus i unes mongetes de la caritat quan el perden...

Potser la culpa no és, totalment, de Pellegrini, però no se pot jugar sempre igual quan els contraris canvien a cada partit. El sistema Pellegrini consisteix en jugar igual dins que fora de casa, contra el Barça que contra el Madrid que contra l'Almeria i, en canvi, els contraris ja no se deixen sorprendre per un Vila-real amb molta qualitat i contra el que tots juguen molt motivats...

El futbol, a més de possessió i art, és pressió al contrari, velocitat i agressivitat, és a dir, unes qualitats que... o no tenen els jugadors del Vila-real o Pellegrini no ha sabut exposar-les sobre el camp...

Melcior, Gaspar i Baltasar en han portat carbó futbolístic... Esperem que ens porten coses millors en altres esports i estadis de la vida...

POSEM ELS REIS AL BALCÓ

Aquest matí, per fi, he aconseguit el meu. El tenia reservat des de, pràcticament, el mes de setembre i, tres mesos després, he arribat a la conclusió que vaig fer molt bé perquè, ara mateix, la campanya de la Joventut Antoniana de Vila-real Posem els reis al balcó és un èxit total, fins el punt que s'han exhaurit tots els reis de gran format.

Valen 40 euros, però estan confeccionats amb els millors materials i no com els d'uns bassars orientals, els noms dels quals no vull anomenar, que són d'usar i tirar, a més, com tots sabeu, des del 1927 -si no em falla la memòria- la Joventut Antoniana de Vila-real no solament organitza la tradicional Cavalcada de Reis i gestiona la il·lusió de tot un poble de xiquets i xiquetes, sinó que tot el que recapten sempre se destina als més necessitats.

Ja sabeu, si esteu farts d'homes grassos amb barbes blanques importants d'Amèrica i de menjar crispetes al cinema per acabar amb els excedents de panís ianquis (sempre m'he preguntat: per què no menjar cacau i tramussos quan anem al cine?) i voleu recolzar una tradició centenària, PENGEU ELS REIS AL BALCÓ... encara sou a temps.