D'HABITANTS A CIUTADANS/ES

Finalment, el tema de l'Educació per a la Ciutadania es resoldrà per via judicial. El Ministeri d'Educació va presentar ahir davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana un recurs contra l'orde del govern autonòmic que regula l'ensenyament de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.

Ara, el més sorprenent no és açò, sinó que, segons la premsa, el Ministeri d'Educació veu bé que se done en Anglés... i els professors, almenys el que subscriu, ja no entenem res...

I no entenem res perquè una cosa és que tant PSOE com PP puguen discrepar a l'hora de pactar uns continguts mínims i, fins i tot, la metodologia a l'hora d'impartir l'assignatura, perquè ja sabem que es tracta de les dues forces majoritàries a l'estat espanyol i, potser, s'atorguen el dret d'observar o analitzar la pell de brau -el territori peninsular més els arxipèlags- com si es tractara d'una finca pròpia on imposar, cadascú, el seu propi ideari partidista: Mi tesoro, España es mía, soy el señor de los anillos y de las corbatas....

I una altra és que s'està començant els fonaments de l'edifici de l'Educació de la Ciutadania amb fang: l'educació de la ciutadania de cada territori comença per l'estudi de la cultura, la història, la llengua, les tradicions pròpies... i més en aquest món globalitzat on cada dia hi ha més mobilitat transcontinental, més imposició de la cultura anglo-saxona a tot arreu i, per tant, un augment del valor afegit dels productes autòctons de cada regió del món.

La ciutadania al País Valencià s'ha de donar en Valencià! (i si el senyor Zapatero o el senyor Rajoy volen firmar manifestos per defensar el Castellà, és a dir, una llengua que s'està arraconant al món per l'hegemonia de l'anglés, fins i tot ens pareixeria bé... perquè no és el valencià el que posa, precisament, en perill el castellà).



Vaja manera de perdre el temps! Mentretant, Greenpeace ha tret l'informe estiuenc de la "Destrucció a tota costa" on, a banda dels punts negres del litoral valencià (Marina d'Or, el Manhatan de Cullera, etc.), també assenyala Vila-real com a zona de contaminació industrial "severa" (juntament amb el polígon del Serrallo a Castelló). En el cas de Vila-real, de segur que el desmentider oficial eixirà, de seguida, davant la premsa a desmentir-ho tot però, això sí, com sempre, sense dades: ni una, ni mitja, ni cap... El documental de Xavi Manzanet, però, La terra promesa (rebutjat pel Jurat oficial del Festival de Curmetratges de Vila-real perquè denuncia, amb dades, l'elevada contaminació dels pobles de La Plana derivada de l'increment d'emissions de la indústria taulellera als darrers anys), com la veritat incòmoda, continua guanyant premis i prestigi pertot arreu.

============================================================================
P.D.- Els habitants, com les panderoles, naixen, creixen, es reprodueixen i amb Cucal moren exterminats... és a dir, menjar i beure, fotre i no creure (tampoc està gens malament, no ho critique) i si, de cas, s'impliquen mínimament, o es motiven, per la brutícia de davant de casa pròpia o per les festes del poble... En canvi els ciutadans arriben a un statu quo superior: escolten, lligen, estudien, pensen, opinen, actuen i participen en la construcció de la societat d'una forma democràtica i generosa, abordant, quasi sempre, temes generals que no tenen el perquè afectar-los directament.

DEMOCRÀCIA TRANSPARENT?

Portem molts anys de democràcia i tot fa pensar que als partits majoritaris no els interessa gens la societat civil, a no ser que hi haja la possibilitat, com a mínim, de conduir-la i, per suposat, de manipular-la.

A Vila-real hi ha un Consell de Participació Ciutadana -cosa plaussible d'entrada-, integrat, majoritàriament, per representants dels partits polítics (cosa que, en principi, no podria ser d'altra manera si es volen respectar les majories que donen el comicis municipals, però que, a llarg termini, sembla un ens reiteratiu) i, fins i tot, per vells coneguts de la política local amb certa querència cap als escons municipals que, en principi, semblen impassibles a l'escepticisme que provoca tota institució de caràcter consultiu amb resultats, fins ara, ben modestos per no dir nuls.

Ara hi ha una associació que reclama retirar l'antena de Telefònica que hi ha a l'avinguda Tàrrega, tot relacionant-la amb l'increment de casos de càncer i d'altres malalties entre els veïns de la zona. Al desembre, el jove Xavi Manzanet era premiat a Mutxamel per La terra promesa, un documental sobre la contaminació de la indústria ceràmica a la comarca de La Plana... Són temes que preocupen els ciutadans, sobre tot, per la manca d'informació i per l'hermetisme dels governs municipals al respecte ja que, normalment, les mocions dels partits de l'oposició solen rebutjar-se a la primera de canvi perquè, quan s'aproven, solen dormir el somni del justos (o dels injustos) als arxius i caixaleres de Ca la Vila... I com a mostra, un botó:

L'Ajuntament de Vila-real i tots els governs en general, tenen el deure d'informar. Informar o preguntar no és el mateix que alarmar. La ignorància és la patologia me´s propensa a l'alarmisme. El poble té el dret democràtic de saber no solament a què es destinen els diners públics, sinó de saber en quines condicions vivim: quins nivells de contaminació hi ha a l'aire que respirem, quantes antenes -legals i il·legals- conformen el parc tecnològic del municipi i on són ubicades... quins projectes mediambientals s'estan confeccionant al respecte (independentment de les artístiques exposicions fotogràfiques i els altruïstes simpòsium per salvar l'Amazones que es fan cada any a la nostra ciutat), etc. Estar informats no ens farà ser més feliços, perquè el pesimisme sol ser cosa d'optimistes ben informats i la realitat, sempre crua, sol superar en intensitat a la ficció.

La millor pedagogia per informar els ciutadans és fer els plenaris a hora de persones, és a dir, quan tots els conciutadans -treballadors o no, que així ho desitgen- puguen presenciar els avorrits plenaris (sobre tot quan no hi ha debat)... independentment de l'escàs nombre de ciutadans que, normalment, solen acudir (alguns afirmen que, almenys a Vila-real, la gent igual no aniria encara que convidaren a berenar). Ara, si professionalitzar la política significa augmentar els salaris dels regidors, disminuir les hores presencials a Ca la Vila i augmentar l'hermetisme de cara als ciutadans l'únic que, potser, s'aconseguirà és acabar de consolidar el partit majoritari: els dels escèptics partidaris de l'abstenció.

Aquesta vesprada, a partir de les 20 h., un plenari de l'Ajuntament de Vila-real tractarà d'aquestes coses... Potser -i tant de bo m'equivoque!-, d'això es tracta perquè, probablement, és el que ens mereixem: una societat civil al llimb, uns sindicats de treballadors representats per polítics apoltronats i un electorat mentider a l'hora de les enquestes d'uns i d' altres. Per damunt de la butxaca hi ha el cor... el vot intel·ligent, però, és una cosa superior de la ment i la democràcia, simplement, és el sistema polític menys dolent inventat per la burgesia liberal durant el segle XIX; durant el segle XX s'ha aprofundit en la democràcia, però la filosofia política i la participació han estat substituïdes per l'economia en general.

LA CONTAMINACIÓ A LA PLANA, A DEBAT

El triangle ceràmic de La Plana, Vila-real/Onda/l’Alcora fonamentalment (i tots els pobles adjacents com ara Xilxes, Moncofa, Nules, Borriana, Almassora, Castelló, Borriol, Sant Joan de Moró, Llucena, Ribesalbes i un llarg etcètera), ha aportat molta riquesa i llocs de treball als nostres conciutadans en els darrers 50 anys, quan començà l’autèntica Revolució Industrial que suposava deixar de ser agrícolament dependents del sector primari, sobre tot del citrícola.

El sector del taulell ha estat capdavanter en inversions als darrers anys, situant les comarques de Castelló al capdavant de la renda per càpita a nivell autonòmic i amb uns índex d’atur dels més baixos de l’estat.

No obstant l’evidència que ningú pot atrevir-se a negar, les llibertats polítiques aconseguides -també als darrers anys- no han portat fins ara, a la comarca de La Plana, la transparència informativa desitjable per qualsevol ciutadà democràtic ja que també és clar i evident que de contaminació, d’haver-la, n’hi ha. Però quanta?

Aquest és el nus gordià que planteja Xavi Manzanet –un inquiet estudiant de publicitat a la UJI, expert en curtmetratges malgrat l’edat cronològica- amb el documental “La terra promesa” que ha aconseguit finançament privat per poder estrenar-lo aquest proper divendres, dia 21 de setembre a les 19,30 al saló d’actes de la Caixa Rural de Vila-real, dins dels actes programats per l’Aplec de la Plana.

No és tracta d’assassinar la gallina dels ous d’or, ni de trencar la mà que dóna de menjar a molts dels nostres conciutadans, ni d’alarmar ningú, però ja va sent hora que la pròpia Conselleria de Medi Ambient i els equips de govern (siguen del partit que siguen) dels nostres ajuntaments democràtics informen d’una forma clara, transparent i constant, sobre l’estat de l’aire que respirem.

Com és una autèntica estrena no us puc avançar res més, simplement que he sigut convidat per l’autor a presentar-li el documental (d’uns 30 minuts i on s'entrevista ciutadans de diversos sectors socials, com ara el polític, el sanitari, l'industrial amb treballadors i dirigents del món ceràmic -no d'ASCER, ja que s'han negat a participar-hi-, així com els representants de diverses plataformes anti-contaminació de la comarca) i a moderar el debat que encetarem després de visionar-lo. Ha nascut el Michael Moore de Vila-real? La resposta, el proper divendres a les 19,30h.