Vila-real, declarada oficialment ciutat per sa Majestat Alfons XIII al 1904, va viure un espectacular creixement com a conseqüència de la comercialització de la taronja durant les tres primeres dècades del segle XX. Bona prova d'això són els edificis emblemàtics construïts, sobre tot, a la dècada dels vint i dels trenta, com ara els magatzems de taronja, algunes cases modernistes del carrer Major, l'antic Teatre d'ELS XIII o actual Auditori Municipal, el Quarter de la Guàrdia Civil (ara desocupat), el Cassino Carlí, l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real -és a dir, l'actual seu central de Bancaixa-, la remodelació de la seu del Sindicat o Caixa Rural i, per suposat, les escoles públiques Cervantes i Guitarrista Tàrrega (actualment Gimeno Barón). Foren un temps de bonança, trencats per la més incivil de les guerres entre el 36 i el 39, que han deixat la seua empremta en el paisatge urbà de la Vila-real.
Des de la dècada dels seixanta fins l'inici del nou mil·lenni, ja ho sabeu, hem viscut l'hegemonia del sector ceràmic a Vila-real i a tots els pobles de la comarca de La Plana en general... I la pregunta és: que quedarà de tota aquesta època esplendorosa? Al paisatge urbà de Vila-real, ben poca cosa. És més, a banda que la iniciativa privada no ha destacat, precisament, en la construcció d'edificis emblemàtics com a la dècada dels vint i dels trenta, la iniciativa pública porta molts anys de paràlisi, potser, perquè Vila-real té molt poc de pes polític a nivell institucional.
Vila-real està immersa en una paràlisi econòmica molt greu que, en principi, no solament l'ha convertida en una de les ciutats amb més atur de tot l'estat, sinó que les empremtes d'aquesta crisi també són ben visibles per la gran quantitat de solars abandonats que han deixat de ser agrícoles, encara no són industrials i, sobre tot, tardaran molts anys a ser requalificats com urbans.
Per una altra banda, obres com ara l'ampliació de la carretera d'Onda -o la finalització del polígon industrial paral·lel- porten més d'una dècada sense acabar, per no parlar del desdoblament del vial Vila-real-Borriana, el Casal Jove que pot acabar sent una llar de pensionistes i jubilats al pas que va, el pàrking de Pius XII, el mai inaugurat -per no dotat- Centre de Salut del Pilar, el nou Palau de la Justícia, etc. però, sobre tot, el compliment d'un mapa escolar que elimine, definitivament, els barracons per als sofrits alumnes -i mares-pares d'alumnes- de la ciutat natal del Conseller d'Educació.
===================================================================
* Aquest article d'opinió el podeu escoltar, amb la veu de l'autor, DIVENDRES, 25 DE SETEMBRE A LES 12.45 H. A "ONDA CERO Vila-real" (99.2 FM) en la secció LA FIRMA.
====================================================================
