Els de Vila-real, tal vegada, ens veiem aquests dies per l'Auditori i d'altres locals d'oci, cultura i vida social diversa; però, els de fora, tots aquells que, gràcies a les noves tecnologies, esteu cada vegada més aprop malgrat la distància geogràfica, podrieu fer l'esforç i deixar-vos caure pel poble fundat pel rei En Jaume ara que podem presumir de "curts".
Sí, ja ho sé, d'aquells que regenten la cosa pública també, però vinc a referir-me al Desé Festival de Curtmetratges que comença, precisament avui dilluns -com podeu observar a la il·lustració-, amb la mostra dels treballs presentants des de les comarques de Castelló. Només he vist -i presentat- el de Xavi Manzanet, i tinc que dir-vos que paga la pena no per ser amic de l'autor, sinó perquè combina la imatge (per mi mai valdrà més que 1.000 paraules) i la paraula, i les dades, i la denúncia social: Quins nivells de contaminació hi ha a la Plana del Taulell? Com deien a la Tele, el poble vol saber...
A Vila-real, també volem saber si aquesta embranzida cultural que suposa la potenciació -ja era hora!- del Festival de Curtmetratges amb més dotació econòmica i, sobre tot, per l'elecció d'un director de la talla de Sergio Caballero, el nostre actor més universal, i l'apadrinament d'una actriu de la talla de Mercè Sampietro (torneu a mirar la il·lustració), tindrà continuïtat amb la potenciació d'altres arts com ara les literàries... ja que aquell Certamen Literari Bienal ha mort assassinat, directament, des de Ca la Vila ja que el darrer fallo del Jurat (on van fallar, realment, quasi tots i ara no és hora de contar-vos la història) es va produir al 2005, és a dir, aquesta Santa Caterina farà dos anys...
Hem de reconéixer que, des d'aquells inicis amb Alexis Rubert i Jose Parra, ha plogut molt, però el festival ha anat a més perquè Vila-real segueix sent aquell bressol d'artistes que glossava Francesc Moreno a l'Himne del poble (fundat pel Rei En Jaume i que es banya en aigües del Millars) i, ara, sembla, hi ha un jove regidor que respon al nom d'Héctor que, potser emulant l'homònim de la mitologia clàssica, vol atacar el Taló d'Aquiles de la incultura per retornar Vila-real al lloc que es mereixen els artites i conciutadans encara que, potser, igual cau -o el fan caure- en aquest lloable intent.
Brindem pels 10 anys de curmetratges, tot maleïnt els que fomenten la incultura i l'amor a Felip Quint!
4 comentaris:
És molt d'agrair que algú recorde que els pares fundadors del Festival de Curts fou l'associació cultural Planta Baixa.
Després van prendre el relleu el col·lectiu Butaca13.
Finalment, ha caigut en mans de l'Ajuntament; que fa i desfà al seu gust. Almenys enguany em sembla un encert que hagen fitxat a Sergio Caballero, que ho farà genial. Segur.
Llarga vida als Curts!! JAP :-)
Fas ve de recordar els noms. Sí senyor Planta Baixa era el nom de la primera associació organitzadora, però si que he recordat (és el que té açò dels blogs que sempre se sol escriure de memòria) els noms dels "maneguetes" principals. Algun dia, com diu l'amic Sancho, s'haura d'erigir el momument al Manegueta Desconegut, perquè els coneguts sempre solem rebre més critiques que afalagaments. Enhorabona als pares de la criatura! I als fills!
M'ha eixit un "fas ve" amb v de València, quan volia dir "fas bé" amb b de "bé està quan bé acaba". Açò és el que sempre explique als alumnes quan em demanen fer els treballs a ordinador i jo els aconselle que, en primer lloc, consoliden l'ortografia escrivint a mà... perquè amb el teclat s'afigen els errors informàtics als ortogràfics. Al Cedre solíem eixir, en aquell temps, amb un nivell ortogràfic notable (en castellà, per suposat) per fer l'ingrés a l'institut.
En la gala de cloenda del Festival de Curts, Sergio Caballero ha tingut el "detallaso" d'entregar una placa a tots els "culpables" d'estos 10 anys d'èxit continuat.
Algun dia també descobrirem una placa posant el nom de Sergio Caballero a un carrer o a una plaça de Vila-real. Ben segur.
Visca els maneguetes productius!!
I fora els maneguetes aprofitosos o desficaciats!! JAP :-)
Publica un comentari a l'entrada