Bony any a tothom. Aquest primer post del 2008 vol ser constructiu, obert a l'esperança i carregat de regals i presents dels Reis d'Orient per tots els vila-realencs i lectors en general...
Però, any nou, futbol vell. Sistema Pellegrini: lents i pel mig, mai per les bandes. Molta possessió del baló i poca efectivitat. Molta tècnica, poca agressivitat, poca alegria en el joc... El tema no és nou: llevat de la victòria a domicili contra el Getafe que va maquillar una mica la crisi, el Vila-real C.F. d'enguany no enamora.
No estem parlant de números (en aquest moment quarts en Lliga i vius en UEFA i Copa del Rei, sí; però, per quants de temps jugant com anit?), sinó de joc. L'efectivitat de Rossi i Nihat en atac ha amagat la debilitat defensiva amb un Ángel que no acaba, un gran central que havia de tornar per Nadal, com l'Almendro (Gonzalo Rodríguez), però encara no hi és; un Josico imprescindible a qui no li s'ha buscat o no li s'ha trobat substitut, una davantera amb dos homesgol clars (Rossi i Nihat) i davanter centre clàssic (Guille) i una excessiva quantitat de mitgespuntes que, a l'hora de la veritat, són uns artistes amb el baló als peus i unes mongetes de la caritat quan el perden...
Potser la culpa no és, totalment, de Pellegrini, però no se pot jugar sempre igual quan els contraris canvien a cada partit. El sistema Pellegrini consisteix en jugar igual dins que fora de casa, contra el Barça que contra el Madrid que contra l'Almeria i, en canvi, els contraris ja no se deixen sorprendre per un Vila-real amb molta qualitat i contra el que tots juguen molt motivats...
El futbol, a més de possessió i art, és pressió al contrari, velocitat i agressivitat, és a dir, unes qualitats que... o no tenen els jugadors del Vila-real o Pellegrini no ha sabut exposar-les sobre el camp...
Melcior, Gaspar i Baltasar en han portat carbó futbolístic... Esperem que ens porten coses millors en altres esports i estadis de la vida...
2 comentaris:
Sou uns exagerats!!
Penseu que té més comboi l'afició del València o del Llevant amb els seus equips?
Trobe que som massa durs amb el Vila-real, i oblidem quan jugàvem contra el Borriana.
A mi sí que em fa somiar!!
JAP :-)
El futbol és passió i quan els altres corren més que els teus i fiquen més ganes, l'afició té tot el dret a maleir als mateixos que alabem quan corren i fiquen més ganes que el contrari. És clar que, de vegades, tampoc fiquen ganes i guanyen... però això de Montjuic ha estat vergonyós!
Un Vila-real en forma estaria, en estos moments, amb 12 punts més que el València (el mal dels altres mai pot ser el consol propi).
Publica un comentari a l'entrada