diumenge, 13 de gener de 2008

Empreses dictatorials


L'empresa és una dictadura. L'any nou no ha començat amb massa alegries: la taronja no funciona, el taulell continua constipat (a Vila-real es parla, i molt, d'acomiadaments sonats de treballadors i dirigents), els salaris pugen mínimament, la cistella de la compra es dispara i els polítics -que no La Política amb majúscules- continuen jugant al joc de la crispació i tirant-se les culpes uns als altres davant la propera confrontació electoral.

L'empresa és una dictadura no és una frase meua, ho diu Koldo Saratxaga, un gurú de l'economia, ex gerent de l'empresa Irizar i, ara, després del seu èxit en la praxis, dedicat a l'assessorament empresarial

Aquest senyor parla de la democratizació de l'empresa, d'establir un màxim de quatre nivells salarials, del repartiment equitatiu del 30% dels beneficis i un comportament ètic que obligue a tots a la transparència. A més sosté que el model piramidal creat ara fa un segle suposa un desperdici ingent de capacitats i energies (també als partits polítics, on tots tenen que fer la pilota al líder i on els interessos partidistes quasi sempre van pel davant dels interessos generals... açò ho he afegit jo mateix).

Es tracta, en definitiva, de creure en les persones i de treure el millor de cadascuna d'elles com a element diferencial i valor afegit. L'empresa del futur és la de la innovació, la creativitat i el coneixement i això exigeix que els treballadors siguen partíceps reals del projecte i, per tant, se senten motivats.

L'empresa és un dels estranys reductes de la dictadura que s'han quedat en les societats democràtiques i està demanant a crits transformar-se en un espai de llibertat i de bennestar. La paraula empresa l'hem de substituir per la d'organització, abolint termes i paraules discriminatòries com ara planter o plantilla, recursos humans o gestió personal... s'ha d'explotar les màquines i mimar a les persones. S'ha de trobar nous líders. Els caps de l'empresa se senten agobiats de treball perquè no volen cedir poder de decissió i tenen por -són humans- i, tal vegada, per això, segueixen dedicant-se a controlar enlloc de concentrar els esforços en estimular, facilitar i responsabilitzar...

Massa bonic? Massa utòpic? Us convide a llegir l'article complet que publicava, dijous passat, El País.

2 comentaris:

JAP ha dit...

Jo no sé què passa en les empreses però sempre medren els més inútils.
Pot replantejar-se això d'alguna manera? Ai, ai...

TONI PITARCH ha dit...

Ja ho diu l'article. Alguns empresaris són dictadors en potència i només demanen submissió i adulació. Però vullguera pensar que són minoria...

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes