Anit, més del mateix. Un debat tercermundista, amb un president fent d'aspirant i presentant propostes de futur, és a dir, sobre coses que hagués pogut fer i no ha fet i un aspirant guanyant amics on ja els tenia, perquè se pot ser més dur, però no més demagògic, reiteratiu, avorrit i antipàtic.
L'oratòria modestíssima i la posada en escena, cutre salsitxera, com diu Enric Bruguera a La Vanguardia:
Zapatero y Rajoy no son lo mismo. Eso ya lo sabíamos antes de los cara a cara y su desmesurado y pomposo eco mediático. Lo que ha conseguido el show es resaltar y dar visibilidad y valor a su empecinado empeño en converger en lo cutre. Los sondeos a pie de SMS, los diarios y las tertulias pueden designar vencedor y vencido conforme a los intereses de cada cual. Pero al indeciso elector de piel todavía algo progre no le van a quitar de la cabeza aquel célebre verso de la "Pequeña serenata diurna" de Sílvio Rodríguez: "que no es lo mismo, pero es igual". Porque el cantautor cubano no sólo hace décadas que sabe de lo que habla y canta. Además ha acabado siendo profeta en su tierra. Y a su pesar, precisamente por lo cutres que pueden llegar a seguir siendo las cosas, al menos durante largas temporadas.
En canvi, Alfred Remolar sí que té les idees clares, no és el mateix i, a més, al BLOC units en som més (BLOC+IPV+V):
3 comentaris:
Si no fóra per la presència d'Olga Viza, m'hauria semblat una pura repetició del debat anterior. Trobe que cap dels dos ha mogut la intenció de vot dels ciutadans, ni ha convençut els indecisos. Empat tècnic de totes totes. La mostra és que tots se senten guanyadors dels debats. L'última paraula, a les urnes!! "Habla pueblo habla..."
Estimat Toni, com que no m'interessa absolutament res del que es puga debatir entre dos castellans, et pregue les correccions necessàries en la meua questió personal, abans no m'agarre un infart per tanta re-hòstia cibernètica. http://eltordengabiat-cat.blogspot.com/
La veritat: m'està costant...
Naturalment que no sóc ningú per dir-vos que heu de fer el diumenge dia 9.
Però si, a més d'intel·ligents -que ho sou-, esteu en contra de l'ostentació bipartidista dels darrers 30 anys i de l'escassa atenció, i cap perra (de cada 10 euros que paguem en impostos a Madrid, només en retornen 5 cap a casa) que han destinat al nostre territori tant el PP com el PSOE, penseu en l'única veu valenciana que pot escoltar-se a Madrid... o no.
I, a més, com sabeu que tot està escrit (3-2 a favor del PP per Castelló i majoria del PSOE a Madrid amb perill de que siga absoluta), us emplace a considerar la possibilitat de fer costat en paper (a les urnes) al valencianisme polític que, ara sí, comença a créixer i a consolidar-se com la tercera força política i l'única al País Valencià amb capacitat per frenar el bipartisme caduc a partir del 2011.
Perdoneu, però vinc de Castelló del mítig d'Alfred Remolar, un crack sense televisió ni mitjans, però un polític de futur perquè el temps jugarà al seu favor i, per tant, de tots nosaltres... sí, senyor!
És jove, però s'explica com un llibre molt obert i en valencià.
Publica un comentari a l'entrada