Des del triomf del parlamentarisme liberal, la destresa en la comunicació lingüística ha estat considerada com una de les principals habilitats a l'hora de garantir el futur dels nostres representants polítics.
De tota manera, als darrers anys l'oratòria ha abandonat els formalismes i l’eloqüència grandiloqüent per donar pas a les tècniques basades en l’originalitat de la conversa encara que, cada vegada, hi ha més oradors/lectors, és a dir, se llig, no se predica, ni se declama...
No és fàcil parlar en públic i molts menys en actes protocolaris, com ara la proclamació de la Reina de les Festes on la gent en general i, sobretot, els amics i familiars de les Dames d’Honor, solen estar més pendents, com és normal, de l’estètica i la imatge externa de les xiquetes o dels factors emocionals individuals que no dels sentiments col•lectius que pot despertar el discurs d’un mantenidor vingut de fora...
La presentació de la Reina de les Festes de Vila-real, Assun Alamillo Costa, i les Dames de la seua Cort d’Honor va tenir lloc la nit de dimecres (30 d'abril) en el marc d’un auditori, de gom a gom, amb un escenari decorat amb molt de gust, uns presentadors vila-realencs reconeguts al món televisiu (Blanca Benlloch i Abel Campos) i un ritme molt dinàmic, donada la nombrosa representació de reines i dames de les ciutats de la comarca, incloent la representació de Vila-real al 2007 o la gran quantitat d’institucions públiques i privades, locals i d’altres àmbits més llunyans, que se sumaren a l’acte amb el seu corresponent present floral, ornamental o artístic.
Tot va transcórrer d’allò més bé. Fins i tot el mantenidor de l’acte, l’honorable senyor En Manuel Cervera Taulet, conseller de Sanitat, es va esforçar en plantejar un discurs agradable, fent oberts els fonemes valencians que calia, aconseguint-ho en nombroses ocasions fins que, de sobte, l’auditori de Vila-real es va veure envaït de polps, mariscos, arrossos negres, all-i-pebres, infants... Estava a punt de començar el Festival de Teatre al Carrer.
En definitiva, una nit molt agradable on l’audiència va gaudir, sobre tot, de les excel•lents tapes servides a la carpa del Restaurant de l’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia fins esgotar existències. L’any que ve, sense acritud, esperem un mantenidor de casa: Vicent Pitarch, Rosanna Cantavella, Adolf Piquer, Ferran Carbó, Enric Portalés, ... Jo sempre reivindique els amics, però a Vila-real hi ha un fum d’oradors galàctics de talla internacional.
Visca la gastronomia... i l’oratòria!
3 comentaris:
Jo he escrit un bon grapat de discursos i mai no he aconseguit que el mantenidor de torn emfatitzara ni en una sola cosa de les que jo ben li havia marcat. No val a dir noms, però sí puc nombrar, la Cambra de Comerç, Qualicer, presentacions de cotxes nous o de productes ceràmics, "exàmens orals" per obtenir algún premi de la Generalitat o del Ministeri d'Indústria... Un "negre" novençà pot perdre cinc quilos d'una sentada, escoltant com el seu discurs, tan ben treballat i mil vegades revisat, es converteix en una succesió de ehems! Amb la veterania arriba la maduresa: saps que ningú no se l'escolta, aquell paio del micro.
(Fa un munt d'anys vaig dinar mà a mà amb el "negre" d'en Romano Prodi, i entre les mil anècdotes que varem intercanviar destaque aquesta: Stefano, que així li deien, havia començat a llegir més de 20 vegades "Il pendolo di Foucault"... I no hi havia manera. Li vaig recomanar el "Orlando furioso" de Ludovico Ariosto, ja que ell tenia l'oportunitat de disfrutar d'eixa meravella del renaixement en la seua pròpia llengua. I de bon segur que va treure un munt de cites pels discursos del professore Prodi.)
El problema, aquesta vegada (pel vist i escoltat), ha estat que no han trobat cap negre (del poble) que li passara una mísera xulla amb quatre tòpics ben exposats...
I el pobre home s'ha perdut en generalitzacions que no quadraven ni amb la idiosincràcia gastronòmica, ni històrica de la nostra Vila
Doncs sí que és esfèricament inútil (com a mantenidor) aquest exemplar. Toni Albalat va guanyar el Ciutat de Vila-real de Poesia amb quatre preguntes sobre el poble que em va fer un diumenge que estavem de guàrdia al periòdic. Va escriure el text entre les 15:00 i les 19:00 (hora de començar la feina els diumenges) i a la matinada varem dissenyar la maquetació amb el mateix programa del períòdic i...Premio!!! (Tinc la foto d'eixa vesprada. La voràs.)
Publica un comentari a l'entrada