L'Euríbor, el tipus d'interès de la majoria d'hipoteques a Espanya, va tancar el mes de juny al 5,361%, marcat un màxim històric mensual, al situar-se 0,113 punts per sobre del nivell més alt de tota la seua història (el 5,248% d'agost de 2000). Aquesta dada, juntament amb la pujada de l'atur durant el passat mes de juny, un mes poc propens per a aquesta classe de coses (perquè, se suposa, ha de créixer la contractació en arribar l'estiu: molts fan vacances, el turisme, etc.), demostra que la crisi, a poc a poc, està aterrant per tots els racons i raconets.
Fins 2007, fins i tot, l'atur a l'estat espanyol no ha parat de baixar, en un bon cicle econòmic que venia d'antuvi (1994-2007), només desestabilitzat per certa psicosi econòmica davant els fets de l'11-S a Nova York (2001) o, en menor mesura, els de Londres i els de Madrid (que només han servit al PP per a perdre 4 anys fent oposició destructiva).
La crisi econòmica, derivada dels elevats preus del petroli i del tsunami immobiliari, és global, mundial, però els governs locals no poden quedar-se de braços creuats... i al dir locals, evidentment, volem dir ajuntaments, diputacions, Consell Valencià i Govern Espanyol.
Fins ara, per part d'uns i d'altres, només s'han pres mesures per salvar els més rics (que també cobren els ajuts per maternitat, els 400 euros de Zapatero, etc.) ja que tot gira al voltant d'exempcions en l'IBI, en l'impost de patrimoni, per a tots aquells que s'han forrat fartant-se de construir on tocava i on no tocava (Greenpeace i la Unió Europea tornen a insistir en la Comunitat Valenciana com a capdavantera en l'ús i abús del totxo i l'atovó), etc... mentre les xicotetes rendes i mitjanes suporten tot el pes fiscal i, per suposat, el de la crisi.
Els beneficis en Borsa haurien de tenir un gravament fiscal més alt, sobretot quan són tan ràpids com als darrers anys. Especular, és a dir, invertir temporalment amb l'únic objectiu del guany, és una activitat noble i legal, és més, potser l'activitat que, avui en dia, mou el món i l'economia... sobre tot perquè el terreny de joc és el globus terraqui i els àrbitres que han d'assenyalar les infraccions (els polítics) són -cada vegada més- assalariats (o mandaos) dels especuladors.
6 comentaris:
Tota situació de crisi s'ha de prendre com una qüestió personal. Avui els diaris s'afanyen a informar-nos en clau de mascletà de que per fi el president del Govern ha gosat parlar de crisi. I una p... merda per tots ells, que només volen anar amb la seua guerra particular, perquè el què els interessa de veritat són les dades de difusió publicades ahir pel l'EGM. Una crisi de tant en tant ens obliga a una introspecció, i potser a canviar certs hàbits o actituds. Pot haver-hi un punt positiu si assumim que l'efecte dents de serra és inherent al capitalisme i no ens hem de deixar sorprendre. (I pensar que els anys 1990-92 jo tenia un compte corrent remunerat al 9,9% al Banco Urquijo!!!)
PS Ah, redéu! Avui te'n has passat: 'wcbjglox'. Mira de configurar-ho així: 'alejandromoltdemorro'.
El BCE eleva los tipos al 4,25% y deja la puerta abierta a futuras subidas diu El País.
A veure, jo no entenc massa d'economia però se suposa que pujar els interessos té com a motiu refredar el consum i així fer baixar el IPC al haver menor demanda. Si m'equivoque que algú m'ho explique.
Estan dient que la gent va ofegada, que ha baixat la confiança del consumidor, que les botigues venen menys. Collons, igual el Trinchet, Trinquet o com li diguen s'hauria de plantejar que la pujada de l'IPC no té res a veure amb el consum. Vaja, que em costa creure que baixe el preu del petroli encara que pugen els interesos al 7%
Al meu modest entendre, els bancs (americans, europeus i espanyols en general) són els autèntics culpables de l'actual desaguisat: han deixat diners als que podien i als que no podien tornar-los i ara tenen problemes.
Per una altra banda hi ha els especuladors professionals, és a dir, els multimilionaris de la globalització que sempre guanyen i, ara, com no poden guanyar al mercat immobiliari estan comprant petroli, invertint en conreus de biodièsel (en terreny que abans es dedicava a la producció a'aliments) i estan monopolitzant el mercat.
Els preus pugen pertot arreu i els més dèbils, com sempre, paguen el pato i l'ànec.
Bé, Toni, però res de nou. El sistema funciona així i el refredat d'un banc de tercera a Florida ha portat la pneumònia a Europa. Ací els números no quadren perquè hi ha un 25% d'activitat 'B' que és invisible. Al 5% d'inflació li correspon una activitat que no quadra amb el que diuen les dades. Senzillament, no quadren eixes xifres i menys encara les de 2,5 milions d'aturats.
Per suposat, a més que el capitalisme té aquestes coses (les dents de serra que dius molt bé), vivim en la més absurda contradicció.
La borsa de diners negres no para d'augmentar, els impostos per als que només disposem de diner blanc també i, a més, hi ha els PERS a Andalusia i les subvencions dels governs que s'autoanomenen liberals i que no paren d'intervenir en l'economia...
I com s'ha de ser políticament "correcte" (=hipócrita), el sistema es basa en indicadors psicològics i estadístiques pre-cuinades per a que el món no s'ature i, amb l'evolució, tot continue com estava...
Per cert, el que no continua com estava són els meus comptadors de visites que s'han mort i, si ho comproves, des d'avui (ahir dijous) tornen a comptar des de zero. De tota manera, no hi ha milions per comprar-me el blog, ni l'opinió (per ara!... coses del capitalisme corruptor).
Què bonica la foto de Benidorm!! Malgrat tot, no puc evitar sentir passió per esta ciutat. I ho dic de veres, eh?
Ja tinc ganes de jubilar-me per poder anar-me'n a viure allà. A l'ombra de l'hotel Bali, de la torre Levante, del Neguri Gane... i banyar-me en aigües transparents; no com la Malvaverda, per dir-ho fi.
[i que bo l'acudit del sempre genial Forges!!]
Publica un comentari a l'entrada