ELS GROCS DE L'ESTIU

Els vila-realencs mai hem pensat que el groc siga un color gafat, ans al contrari, tant com la marca global de la ciutat, el Vila-real Club de Futbol (per a quan el nom del club coincidirà amb la toponímia oficial?), s'ha anat mundialitzant, l'hem anat fent, cada vegada, més nostre.

En principi hi havia els amarillos, els del Sindicat d'Obrers Catòlics, quan l'equip de futbol portava els mateixos colors que el València (samarreta blanca i pantaló negre), després va vindre el F.O.G.H.E.T.E.C.A.Z. (estrany compendi de les inicials dels cognoms dels refundadors del club: Font, Gil, Herrero, Teulet, Català i Zaragoza) i, amb ells, el C.A.F. Villarreal i la samarreta groga.

Aquest estiu, de manera excepcional, ha començat amb l'èxit dels tres grocs (de F.Roig) a l'Eurocopa (Capdevila, Senna i Cazorla). Dissabte passat -les bicicletes són per a l'estiu-, el murcià Valverde es va enfundar el maillot groc de la Volta a França, tot recordant l'èxit de Contador a la passada edició...


... I és que el Tour arriba, quasi sempre, amb la migdiada, és a dir, durant les hores més caloroses del dia quan, de fet, l'única alternativa a la bicicleta virtual (des del sofà del maset o de casa) és la lectura i poc més... A no ser que, com ahir, arribe una final històrica com el trofeu de Wimbledon -on el groc daurat va brillar a mans de Rafa Nadal, com ho haria pogut fer en braços de Roger Federer- on els guanyadors solen ser esportistes que, per moments, no semblen humans (quines màquines!).


Però, des d'avui, on els vila-realencs que no hem tingut la sort de poder viatjar (encara?) podem trobar conciutadans de groc, també de manera televisiva i virtual, és a l'encierro de Pamplona... ciutat amb la que, des de sempre, hem tingut molts lligams. I amb tot el respecte als antitaurins i antitaurines, que també tenen el seu protagonisme a la capital navarresa, s'ha de reconéixer que els vila-realencs, a més del futbol, són molt aficionats a l'assumpte de les banyes...


Per això, des de fa molts anys, fins i tot molt abans que Héctor Font no solament fitxara per l'Osasuna, sinó que esclatara en un plor en nàixer a Vila-real, els vila-realenc han fet de Pamplona una destinació habitual per aquestes dates (per cert, per a quan un monument a les haques de Pamplona com autèntiques protagonistes de la revolució agrícola de Vila-real?).


Si demà us ve de gust, podeu matinar i observar el ràpid recorregut pels carrers de Pamplona, divisar les samarretes grogues desfilant per la corba de l'Estafeta, entrant a la plaça de bous o, simplement, acostant-se als cadafals i a les tanques.


Per cert, Ernest Hemingway, amb la seua novel·la "Fiesta" (traduïda al castellà i passada al cinema amb una excel·lent Ava Gardner com a protagonista) i la seua presència continuada a Pamplona, no solament va posar la capital navarresa dins del mapamundi fester, sinó que va propiciar -en col·laboració amb la factoria Ford d'Almussafes- el disseny del meu primer utilitari (no de color blanc com el de la cançó d'Hombres G, que conste!).