dimarts, 8 de juliol de 2008

NOSALTRES ELS VAL(CAST)ENCIANS


La situació lingüística al País Valencià, segons els filòlegs que en saben, no és de bilingüisme (situació d'igualtat entre les dues llengües oficials), sinó de diglòssia (domini absolut, en ús i promoció, del castellà sobre el valencià)... i tot això sense comptar el fenomen immigratori dels darrers anys que ha multiplicat per molt la proporció de no valencianoparlants, sobre els que tenim per llengua materna la que portaren, a partir de Jaume I, tots els repobladors vinguts del nord des del segle XIII fins ben entrada la dècada de 1950 (quan arribaren, almenys a La Plana, els primers immigrants procedents d'Albacete, de Jaén i de terres de ponent).

És per això que, des de l'ús i abús del castellà, i el paper mullat que, encara, constitueixen l'Estatut i la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (on es reconeix el dret dels valencianoparlants a ser atesos en valencià als centres públics), no s'entenen els manifestos dels castellans mesetaris i els utraespanyols de nova planta, en el sentit que el castellà està perdent influència als darrers anys (a l'inrevés tots saben!).

Si us interessa aquesta problemàtica recurrent del nacionalisme més consolidat a l'Estat Espanyol (és a dir, el nacionalisme espanyol de la Restauració, de la República, de la Dictadura i de sempre), ací teniu un article en castellà de Martín Pacheco publicat al Levante d'ahir (redactat per un valencianoparlant, és a dir, un periodista que, a diferència de la majoria de mesetaris, domina el castellà perfectament i, fins i tot, alguna que altra llengua extra-peninsular) que els trau la llengua a tots els signants del ridícul manifest, perquè diu veritats com a punys, com a roses, com a gavines... tant se val!


Nosotros, los bilingües
Levante-EMV.com
Lunes 07 de julio de 2008. Opinión
MARTÍN PACHECO
"Manifest dels bisexuals", ¡uy, perdón!, de los bilingües. Nosotros los bilingües no entendemos la obsesión de los monolingües, ni su empeño reincidente en manifestar que nuestra bisexualidad, que puede ser vicio, no es otra cosa que vicio. A nosotros, los bilingües nos gustan tanto los chicos como las chicas y estamos hartos de que individuos con complejo lingüístico de Edipo, los menos, o de Electra, los dominantes, nos pregunten continuamente a quién queremos más, si a papá o a mamá. Nosotros los bilingües, ante el Manifiesto por una, grande y libre lengua común, nos sentimos perplejos: tan perplejos como Paqui Viciano cuando, contranatura, le montaron una huelga los constructores.

Nosotros, los bilingües, entendemos que el manifiesto en defensa del castellano no responde a una picazón por el malestar en la cultura ni a una «inquietud estrictamente política», sino a una obsesión psicológica, como la de la anorexia inversa: estando el castellano lustroso y bien cebado, siguen viéndose en los huesos. Nosotros, los bilingües, aunque podríamos guardar silencio, creemos que tenemos la obligación de conocer las lenguas comunes y oficiales del país: las conocemos y las practicamos, incluso cuando alguien nos pide que le hablemos en cristiano, contraponemos nuestra buena y doble educación a su mala educación y le hablamos en cristiano.

Nosotros, los bilingües, entendemos que el Manifiesto por una lengua común es de tontos: no se puede pedir lo que se tiene inexorablemente: una lengua común. Nosotros, los bilingües, entendemos que el manifiesto no se atiene al principio de verosimilitud, en cuanto relato de los hechos realmente existentes, y que, por tanto, su argumentación reposa en una falacia (falacia del hombre de paja: caricaturizar la opinión de un oponente de manera tal que resulte fácil refutarla). Nosotros, los bilingües, como Sanchos, asistimos estupefactos a esta incesantemente renovada lucha de los Quijotes contra los Gigantes.

Nosotros, los bilingües somos una realidad y no tenemos otros problemas que los que generan los monolingües por mantener sus condiciones de dominio lingüístico. Nosotros, los bilingües, tenemos el derecho a ser educados en valenciano, a usar esa lengua común y oficial, a ser atendidos institucionalmente también en valenciano y a que nuestros representantes políticos sepan decir algo más que vixca la mare que mos ha parit. Nosotros, los bilingües, en una situación de atropello lingüístico, no permanecemos neutrales: defendemos la normalidad frente a la beligerancia, el sentido común frente a la razón única, las sendas compartidas frente a las trincheras. Seguiría...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha pitjor enemic que la incultura. Més llegir i menys parlar sense saber. En l'Europa poliglota dels 25, aferrar-se al monolingüisme és ser un monomental.

Paco Montañés ha dit...

Simplement, Toni, el meu suport. Tedría que escoltar les opinions de molts dels estrangers amb qui treballe habitualment A part dels britànics molt "sui generis", la resta ho té clar ... Teniu una gramàtica? damunt és comuna entre varietats ? a les hores el vostre idioma us hauria d'unir ... i si useu un altre idioma molt arrelat i estés (castellà), millor !
Per cert, per als castellà-parlants, als 50 anys he après un nou idioma (noruec) gens fàcil ... ¿ Podeis ?

Anònim ha dit...

Però la campanya no respon a una obsesió per la llengua ni res paregut. Apareix ara per tal de posar a Mariano Rajoy en un compromís... si el que vol és pactar amb els nacionalistes. És una prova de la dreta mediàtica que l'ha impulsat on ara està i que vol carregar-se'l a qualsevol preu... pareixien tontos quan els van canviar per una manta.

TONI PITARCH ha dit...

Efectivament, anònim 2, el Manifest és un salt en el buit de P.J., Federiquín, Rosa Díez i Savater (la nova extrema-dreta espanyola sorgida del PSOE) que saben que els nacionalistes perifèrics (sobre tot els que formem part de GALEUSCA, és a dir, BNG, PNB, CIU i BLOC) som una alternativa seriosa al bipartidisme i al nacionalisme espanyol liberal de dretes (PP) i al nacionalisme espanyol liberal (PSOE)...

TONI PITARCH ha dit...

Per cert, m'acaba d'arribar a les mans el MAJOR EXEMPLE DE BILINGÜISME MAL ENTÉS per part de l'Ajuntament de Vila-real: la GUIA ECA de publicitat editada i coordinada pel Departament (no Regidoria?) de Cultura.
A banda de la publicitat, on "La Caixa" fa costat a "Bancaja" en la promoció de la R majúscula en el topònim local (edió municipal!), hi ha un munt d'errades de tot tipus (textos de copiar i pegar, per exemple quan parla de "Arte y Cultura" dient que "La parroquia guarda un importante Museo en el que, junto a valiosas piezas litúrgicas destacan: "... i ja no diu res més.
Però el més estrany de tot és que, després d'un excel·lent article de Vicent Gil (arxiver) sobre Vila-real als temps de Jaume I (en valencià) ve tot un seguit d'articles en castellà i rètol que canvien de llengua vehicular segons li ha vingut de gust al "copiador-pegador" de l'empresa E.C.A.
Ah, i el pòster de J.R. (l'amo de Dallas) a la pàgina tres, com sempre, impressionant!
Que poquet duraran els 20 kilos del prèstec!!!

Anònim ha dit...

Sobretot si els ha de gestionar el bessó!! jejeje

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes