SEGLE XXI: L'ESPANYA D'USAR I TIRAR?

Durant segles s'ha discutit que és Hispània (la terra de conills reconvertida en província dels romans), què és Espanya... però, sempre, de mala llet (només teniu que llegir els diaris espanyols de dretes... i els d'esquerres!), és a dir, amb algun objectiu més bé allunyat de la discussió històrica o científica, per usar i tirar España (con eñe, conyo!) amb finalitats partidistes i electorals...

Almenys, però, sembla que ara la discussió és només política i econòmica, però no bèl·lica... car ja no hi ha gent disposada a morir per banderes, ideologies i coses que semblen més pròpies de bojos o de mentalitats decimonòniques. Ara les lluites són, encara que no ho semble, més democràtiques, intel·lectuals i crematístiques...

El debat sobre l'injust i insolidari finançament autonòmic, qualificat com un espoli pels nacionalistes perifèrics, però defensat, conjuntament, pels nacionalistes espanyols de dretes i esquerres, ha tret a la llum velles qüestions que mai caduquen, perquè encara no ha estat superades.

Resumint: poden permetre els nacionalistes espanyols la independència d'Euskadi? Sí, perfectament, ja que al marge de qüestions legals, sempre negociables políticament, l'aspecte econòmic de les arques de l'estat no se'n ressentiria gens donat el concert econòmic a nivell fiscal. Per una altra banda, tenen els catalans menys possibilitats? Efectivament, perquè dels impostos dels catalans, dels valencians i d'altres territoris capdavanters, fins ara, en economia productiva, s'han finançat les majors inversions de l'estat... a d'altres territoris (el regidor que reclamava, al seu blog, apadrinar un xiquet extremeny, potser se n'ha passat amb la broma, però el seu plantejament és totalment objectiu des del punt de vista financer).

Des del nacionalisme espanyol (potser la ideologia més forta, encara, al segle XXI) es vol fer creure a tots els conciutadans de l'estat que aquestes són històries superades a tota Europa i, pràcticament, a tot el món... quan, en realitat, succeeïx tot el contrari: jo vaig a estudiar, detingudament, el cas de Bèlgica (explicat per EL PAÍS de molt mala llet), però mireu per on va Escòcia, Irlanda del Nord i, per suposat, el País Basc... encara que cada cas és cada cas.

Té raó Estellés quan va dir, més o menys, allò de No ets res, si no ets poble? Potser, però el pitjor que és pot fer és negar les evidències i seguir amb la martingala que terrorisme, independentisme i nacionalisme és tot el mateix i que los espanyoles del toro van al cielo i los demócratas del burro, como Obama, van al infierno....

El dret a decidir es reivindica a tota Europa: tots els ciutadans, democràticament, tenen dret a dir la seua, siguen de l'estat (Espanya és una nació?... és opinable) o de l'autonomia (Euskadi és una nació?... també és opinable) que siguen. Una altra cosa és parlar de si això serà bo per a Espanya, per a Euskadi o per al futur de la comercialització de la taronja...