DORMINT COM A LÍDERS...

La nit de dimecres, a Vila-real se va dormir bé, molt bé, després de la clara victòria contra el Racing de Santander. Anit, després de la victòria contra l'Sporting de Gijón, encara vam dormir millor. Quan plou, i de leaders, la nit és més plàcida.

Naturalment, i deixant a banda el que faça avui el València a Mestalla contra el Depor, no ens enganyem, tot resulta anecdòtic quan la Lliga només ha fet que començar. Però les sensacions continuen sent positives.

Ahir el joc del Vila-real no va ser, ni molt menys, brillant, però el nostre equip de futbol ja guanya com els grans... Veient com guanya el Barça o el Madrid no hi ha molta diferència, encara que alguns posen l'accent en la polèmica i no acaben de posar-se d'acord. Els de l'agència EFE veuen unes mans inexistents de Rossi, l'autor del gol: Pero la mala suerte casi siempre se ceba en los más débiles y, en un córner, el balón llega rechazado a Rossi, que aparentemente se prepara el balón con la mano y, luego, dispara batiendo a Cuellar en medio de la protesta generalizada de los espectadores de los jugadores.. Els d'EL PAÍS, en canvi, li encolomen les suposades mans al bo de Llorente: Cuando el balón acabó en la red, los jugadores del Sporting se lanzaron como una manada de fieras sobre Paradas Romero. Todos habían visto mano previa de Llorente, que ni el árbitro ni su ayudante señalaron....

Els aficionats grocs només vam observar un córner contra la porteria de l'Sporting que rebutja un defensa de cap, el baló va en direcció a Godín (de cara a porteria) que intenta evitar-lo i tracta d'apartar el braç i, com el baló, no toca o, fins i tot, a penes acaba de fregar, involuntàriament, el braç del central vila-realenc, Rossi engalta un bon xut que serveix per afusellar el porter asturià, aconseguir els tres punts i tornar a dormir de leaders a la Lliga de les Estrelles (i de Raul, ja que els seus anecdòtics gols, el sisé i el seté de l'anterior jornada, encara omplin les portades d'alguns periòdics madrilenys que confonen el futbol amb la vida sentimental d'alguns jugadors blancs...). Però al que anàvem, si Godín hagués tocat el baló, involuntàriament -torne a repetir- de segur que desviava la trajectòria i hagués dificultat el remat de Giuseppe Rossi que s'estrenava ahir com a golejador.

El partit contra l'Sporting de Gijón no era gens fàcil, ja que es tractava d'un històric camp, El Molinón, on guanyar ha estat el més normal, però els modestos rivals van eixir molt motivats després de perdre i rebre molts gols a les darreres jornades i, a més, els nostres, diguen el que diguen, ja tenien el cap pensant en el dimarts i l'excepcional encontre de Champions League contra els amics del Cèltic de Glasgow. De tota manera, no cal dir noms, aquest gran Vila-real juga amb foc, perquè, de vegades, desapareix més d'un jugador sobre el camp... De segur que el proper dimats aniran tots com a motos, perquè particpar a la Lliga de Campions ja és un alicient, i un premi, per a tots.

I si, finalment, l'àrbitre s'hagués equivocat, ja sabeu: la sort dels campions? Gaudiu el moment, carpe diem!