El Vila-real Club de Futbol, l'equip que representa a una ciutat de poc més de 50.000 habitants ja és a Quarts de la Champions League. Sembla fàcil, a bou passat, però ja voldrien altres estar, ara mateix, en l'èlit del futbol mundial, és a dir, entre els 8 millors equips d'Europa.
Però el Vila-real no és un equip espanyol, ni molt menys, el Vila-real és un equip galàctic. Si comptem els partits que les televisions de l'Estat Espanyol li han emés en obert (ni un, ni mig, ni cap!), el escassos segons que li dediquen, tradicionalment, les televisions espanyoles (molt pocs) o els escassos minuts (per ser generosos) que li han dedicat les ràdios d'àmbit estatal... arribem a la conclusió que Vila-real no és d'Espanya, Vila-real és un equip valencià d'una altra galàxia... De fet, fins i tot Canal 9, la televisió local de València capital, s'ha hagut de rendir davant l'evidència (i la crisi econòmico-esportiva del club dels seus amors i les seues despeses majors!) i, darrerament, fins i tot li dedica al Vila-real Club de Futbol quasi el 25% del temps que li dedica al València, és a dir, una exageració per al que estàvem acostumats.
I diu el senyor Rincón (un ex-futbolista andalús i ex-internacional, madridista fins avorrir el personal) a la CADENA SER: Ahora al Villarreal que le toque el Liverpool i que venge la derrota madridista... vinga home, que la vengue Gallardón, Esperança Aguirre i la teua sogra! -amb tots els respectes per ella. Sabeu quants segons li va dedicar l'espanyolíssima CADENA SER, anit, al Vila-real, mentre el Real Madrid (dels seus colors/amors) feia el més absolut ridícul a Anfield, perdent 4-0? Almenys 59 segons... segons un amic meu que els escoltava mentre veiem el partit del Vila-ral als Lluïsos, perquè al minut no van arribar. Vengar al Liverpool, que els donen yogurt grec!
Anit, a l'estadi Olímpic d'Atenes, el Repte d'Europa va estar a punt d'esdevindre el RAPTE, degut a un àrbitre cleptóman o, com a mínim, abonat de l'Inter de Milà (era italià, com Rossi!) que encara recorda l'eliminatòria a mans dels grocs, ara fa tres anys, ja que ens va anular, a la primera part, un gol legal d'Ibagaza que, més que el Canyo, ara és un heroi groc/grec consagrat a l'Olimp de la Champions League. A la segona part, va tornar a reincidir en un magnífic llançament pagà des de fora de l'àrea (0-1) i, a més, li va donar la passada de la mort a Llorente (1-2) que, com el fill pròdig, va tornar a casa, a Europa, i, amb ell, va fer retornar els vila-realencs als Quarts de final, consagrant el Vila-real Club de Futbol com la vuitena potència europea.
Partit mític i mitològic que, de bellnou, ens obre la possibilitat de tornar a viatjar per les capitals de la vella Europa. El nom del continent i de la Champions té història: Europa (la Champions), filla d'Agenor (Panathinaikos) i Telefasa (Vila-real), es trobava jugant a les platges de Sidó (estadi Olímpic). Zeus (l'àrbitre) al veure Europa cau enamorat, però, per arribar fins aquesta, es transforma en un bou (àrbitre) d'una blancor inimaginable (és a dir, preferia que passara el Madrid abans que el Vila-real) i banyes semblants a la figura d'una Lluna creixent -això ho diu la mitologia grega, que conste!, no es tracta d'insultar ningú-. Amb aquesta figura Zeus es col·loca als peus d'Europa que, amb el temps, li agafa confiança i acaba asseguda al seu llom, donant-li l'oportunitat de raptar-la... Però, Ibagaza, emulant els tretze (ELS XIII, quin nom més vila-realenc!) treballs d'Hèrcules (Alacant és important!), no va parar fins despistar el Zeus pro-grec, però italià, per emportar-se Europa -la classificació per la següent ronda- cap a la Plana Baixa.
Ambient de luxe als Lluïsos / Cèltic Submarí, pantalla d'UEFA (sent generosos) a la Plaça Major de la Gasolinera Central i, al final del partit, festa per tot Vila-real, allargant-se el bon ambient fins la matinada: Endavant Vila-real, Ibagaza és massa, Llorente presidente, Fernando Roig fitxa Fernando Torres, Benitez Adoremus i Liverpool-Liverpool... foren, entre d'altres, els crits més repetits.
Demà, probablement, el Barça seguirà el camí europeu del Vila-real i l'Atlètic de Madrid -tant de bo guanye i es relaxe per al diumenge que ve- ja vorem... El repte d'Europa, superat amb excel·lent. SENATUS POPULUSQUE VILLE REGALIS. Carpe diem!
===============================================
5 comentaris:
L'àrbitre, al final, resulta que era suís, no italià, mea culpa...
De tota manera, mal arbitratge, vergonya-joronya d'afició grega: bengales, lasser... I Platini i la UEFA a fer caixa amb les multes, se suposa.
A gaudir vila-quartencs!
Ja et recordaré això de l'equip galàctic la pròxima volta que remugues contra el Vila-relax. jejeje :-)
Fora el Real i l'Atlético. Si no juguem el mateix dia que el Barça no tindran mes c....ns que parlar del Villarreal. Igual prefereixen no fer programa especial de Champions
Robben, el Kun, el Kan... una cosa és la propaganda mediàtica i la manipulacio MADRIDeportiva i una altra el futbol real. Forlan continua sent el crack de l'Atlètic per més propaganda que li facen a l'Agüero... Nosaltres, a la nostra.
Ara toca esperar el sorteig: on anem? A Porto, a Munich, a Manchester una altra vegada, a Liverpool, a Londres (Chelsea, Arsenal)... És a dir, només queda un equip que parla portugués, un que parla alemany, tres que parlens anglés, un que parla espanyol (Liverpool) i dos que parlen català (Barça i Vila-real).
Publica un comentari a l'entrada